Avuí m,he llevat d,horeta.

Avuí m,he despertat d,horeta.
La llum del carrer era diferent, un to taronjat fosc, entrava per darrere els vidres de l,habitació. M,he llevat i m,he quedat embadalida mirant-lo.No sé perque, sempre he pensat que el cel te un encant especial,per la seva varietat,pel seu estat canviant.
He sortit de casa. Anava caminant cap el cotxe, i no podia deixar de pensar quin cel tan extrany. No era cel de neu, però tampoc semblava que s,hagues de posar plorure, era diferet.Cel d,hivern però no sentía fred .Jo també m,havía despertat diferent, com el cel. Em sentía be, al meu rostre un somriure que feía dies era ausent.
Conduía contenta....sense cap motiu influïent.
Entro a la feina i fins el bon dia de la gent em semblava diferent.Que bo es senti que et troves be. I que facil fa, que tot ho visquis diferent. Perque avuí m,he llevat be i no se ben be el perque. però se que tot ho sento de color taroja, tot esta be.