avui he vist la mort

Un relat de: Capdelin

Avui he vist la mort.

Avançava cap a mi,
vestida amb blues-jeans i samarreta
Dolce & Gabbana.

Rere ulleres fosques de disseny,
s'endevinaven pupil-les fredes.

I a la mà
un ordinador portàtil, llegint
els noms dels elegits,
en rigurós ordre,
amb la precisió matemàtica
amb la que solen matar
les noies maques.

Ens vam creuar,
em va mirar,
la vaig mirar,
no va passar... res.

( Potser no era el primer
de la llista? )

Va marxar
deixant un rastre de pètals negres
i unes ganes terribles... de morir.

Comentaris

  • la mort vestida....[Ofensiu]
    Noia de vidre | 31-10-2006 | Valoració: 10

    amb jeans, amb camiseta D&G i ulleres d'últim model.. va vestida així? me l'imaginava menys sexi jejejeje! m'ha agradat l'aire de que la mort pot anar vestida així... i un final precís per acabar el relat... Increïble, tan sols increïble senyor capdelin, sense paraules..
    un peto digne i dolç per un senyor vidrier!!

  • Si la meva Beca....[Ofensiu]
    Becari | 30-10-2006 | Valoració: 10

    ...fos d'un import més elevat, iria amb ulleres de sol fosques, vestiria de D&G, levi's...i la meva agenda seria un inmens i car portàtil, fruit de la R&C (recerca i desenvolupament), i ensetaria projectes amb estricte ordre de prelació numèrica....

    gràcies a la beca soc viu

  • Una fina línea negra...[Ofensiu]
    BlauFosc | 29-10-2006 | Valoració: 9

    És subtil com una fina línia negra. Un límit. La mort rera una imatge de normalitat. Ben mirat, la imatge tradicional de la representació de la mort no deixa d'estar desfassada: És com si hagués de vestir aquella capa negra, aquella caputxa sinistra... tota l'eternitat. I no. La mort també es posa de moda. En aquest mon ho ha estat sempre. I que la vesteixis de D&G m'ha semblat magistral.

  • Una mort encisadora ?[Ofensiu]
    Núria Niubó | 28-10-2006 | Valoració: 10


    El poema és preciós, però m'ha fet encongir el cor, tant el títol com l'últim vers, espero i desitjo que només es tracti d'un poema.

    Gràcies pel teu comentari .




  • Una mort encisadora ?[Ofensiu]
    Núria Niubó | 28-10-2006


    El poema és preciós, però m'ha fet encongir el cor, tant el títol com l'últim vers, espero i desitjo que només es tracti d'un poema.

    Gràcies pel teu comentari .




  • de la mort[Ofensiu]
    jaumesb | 28-10-2006 | Valoració: 10

    en fas vida

  • D'això en dic jo...[Ofensiu]
    drocera | 28-10-2006

    ...una bona mort.

    No sé si l'he entès bé; però si és així: bona metàfora.

    Com sempre, molt ben elaborat. La senzillesa com està expressat. La metàfora que s'extén quasi a tot el contingut, fins al final que fa un gir ràpid que ens deixa bocabadats.

    Salut i a reveure!

  • gypsy | 27-10-2006 | Valoració: 10

    m'ha encantat like always!

  • has vist la mort[Ofensiu]
    gypsy | 27-10-2006

    amb una imatge diferent amb la que la majoria la dibuixem, cap dama negra de ganyota indesxifrable, cap mínim esboç de crueltat en el seu rostre.
    I tot i així, era ella, sí, la teva mort i la meva, altiva, eixerida i plena de dignitats incompreses.

    bellíssim!

    gyps

  • ostres, que fort![Ofensiu]
    teresa serramià i samsó | 27-10-2006 | Valoració: 9

    creuar-se la mort, i tant! cada dia, des d'abans de néixer que ens acompanya.

    la mort és l'altra cara de la vida...Si estimem la vida, ho volguem o no, estimem la mort que va lligada a ella íntimament.

    Per això la vida és tan fascinant, perquè el precipici és als nostres peus i la mort és la maroma que el travessa.

    Que interessant Capdelin. Ets una joia!!

    Gràcies per seure't al meu costat uns moments i sentir-te prop meu, passejant per aquest jardí tan misteriós de RC

    Una abraçada!

Valoració mitja: 9.78

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Capdelin

Capdelin

987 Relats

4382 Comentaris

1248082 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Si aconseguim
entendre'ns sense estar
del tot d'acord,

si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,

si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,

si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,

després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )