Avui... 10-d'abril-2006

Avui és un d'aquells dies que no cal recordar. No sé si estic bè o el que faig es amagar-me com sempre he fet.
Sento un biut al meu interor que només tu pots omplir.
Ahir a la nit estava pensant en tot el que ma pasat a la vida, i em vaig adonar que et continu estimant, desde que allò es va acabar res ha estat igual. vull que fugis de la meva ment per semrpe i que mai més tornis. Semrpe tenvàs però llavors tornes... Qui ho pot solucionar?

Va ser ell qui em va donar a coneixer el que era l'amor i ell qui ma fet coneixer que era patir d'amor.

l'altre dia estava palrant amb una amic que mai oblidaré, que sempre el tindré allà dins... Ell ha sigut l'unic que s'ha adonat que no estic bé, que no sóc la mateixa... Ell que em va dir uqe sempre estaria al meu costat i que em va dedicar una cançó per fer-me adonar de que sempre el tindria quan el necessitaria.. Em vas ajudar tot aquella nit que tot ho veia negre..

Avui es un dia gris, està tot ennovulat i no tinc ganes de fer res, només em vull perdre en el meu món però no puc.. Un dia que no vols viure...