Somnis

Un relat de: adaia solè

Desitjo poder marxar en un món millor, on el dolor no existeixi i on els somnis creixin. Però per molt que la meva esperança creixi cada dia més, sé que mai podrà ser. Sempre et tindré al meu cor, sempre.
Em vaig prometre no tornar-me a enamorar, però no ha sigut aixi. Intento que la meva tristesa no ompli els teus dies, intento riure quan el que desitjo en aquell moment es abraçar-me a tu i treure les meves penes. Però no es aixì, ploro en l'oblit enmig del silenci que m'omple. Mai et diré el que has significat per mi, per por de no tornar a sentir la teva veu. No diré res, tan sols et recordaré en els somnis que tindré. Però quen marxi d'aquí no em diguis el que hauria de fer... perque el que hauria de fer és estar amb tu, al teu costat, sentirme estimada, sentir el teu bes cada nit...

Comentaris

  • diandra | 15-03-2006

    quantes vegades he volgut abraçar-lo i no ho he fet, quantes vegades...sovint penso que mai seré capaç de dir li jo també el que sento...fins llavors, viuré de les seves mirades.

  • M'encanta[Ofensiu]
    noa | 15-03-2006 | Valoració: 10

    Eis aquest relat es fantàstic, s'identifica molt en qualsevol enamorat o enamorada que no té el que realment desitja. Moltes felicitats. Enhorabona!!