Per vosaltres amics...?

Avui m'hee llevat, amb un pensament que no vull tornar a pensar.
He pensat que era inútil en aquest món, que no era ningú per la gent que a mi m'importa.
M'agradaria saber quins són els amic que veritat.. quins són aquelles persones que no he de deixar anar mai.
Perque els amics són les persones que sempre t'ajuden quan tens un mal dia..Aixo pensava fins ahir a la nit.
Avui quan m'hee llevat, jo no pensava això. He pensat que els amics són aquells que mai et deixaran caure, que farien per tu tot el que ells podrien...
Pensava que si que en tenia d'amics, però si penso m'adono de que no tinc amics de veritat..

Els hi dic que he pensat quan m'he llevat, i em diuen que no es així, i que m'haig d'animar, que ja ni ha prou d'escoltar música que faci plorar, de veure imatges tristes, que el que tinc que fer es viure la vida..
perquè em diuen això, si saben que és aixi com sóc.. que no deixaré mai d'escoltar música trista ni de veure imatges que em facin plorar.. sóc així i no hi puc fer res...
Perquè si elles no es porten bé amb la resta dels nois de la nostre edat, jo no puc anar amb ells..
Perque cada cop que veig a un amic meu, el saludo i quan em giro veig que ja han marxat, i m'han deixat allà..
Si són amigues de veritat com diuen, perque m'haig d'enterar mitja hora abans de l'hora que havien quedat. Com és que m'entero la última de totes..

Doncs estic farta, i per molt que no em vulguin creure, i pensin que sóc incapaç de fer-ho, algun dia podre aconseguir el meu somni, podre anar a Londre a viure, i oblidar-me d'aquest món...
Els amics són aquells que et comprenen.. però m'adono de que en tinc pocs d'aquests...