Aventures i desventures de la Rosario Santamaría

Un relat de: Antònia Puiggròs Muset
Quan el satèl•lit artificial Keppler i el seu potent telescopi va registrar l’existència del seu planeta, els científics de Sètnia van començar a interessar-se per aquella espècie que , ni que fos de molt lluny, aconseguia localitzar la seva llar.

Feia mil•lennis que a Sètnia es coneixia l’existència dels humans, però no havien estat mai del seu interès, els consideraven una espècie endarrerida i poc assenyada , però ara, l’Alt Comandament Científic del planeta va decidir que era el moment d’establir-hi contacte abduint un dels seus representants més notables.

La recerca no va ser fàcil. Les comunicacions humanes que omplien l’espai d’ones electromagnètiques i mitjançant les quals havien aconseguit un digne coneixement de les formes de comunicació terràquies, parlaven d’un nombre important d’humans rellevants. Finalment van decidir abduir a en Barack Obama, líder d’una de les nacions més influents de La Terra, i fer-ho a la ciutat de Barcelona, on es trobaria el dia escollit en viatge gens oficial.

Incomprensiblement quelcom va fallar i el raig abductor no va aconseguir transportar l’alt dignatari, ans el contrari, va transportar a una estrafolària criatura anònima: La Rosario Santamaría.

Amb l’evidència d’un fracàs estrepitós i amb la impossibilitat tècnica de fer una altra abducció fins a renovar les seves fonts energètiques, els científics de Sètnia van decidir establir contacte amb aquella inesperada criatura.

La Rosario es va despertar en una sala sòbria i suaument il•luminada, sobre una plataforma que feia de llit. Al seu voltant un seient i una taula eren els únics mobles de l’estança. Quedà sorpresa, corglaçada, garratibada, esmaperduda!

Al cap d’una estona s’obrí la porta i una figura coberta amb una túnica amb caputxa se li va adreçar utilitzant el llenguatge que els humans anomenaven anglès:

- They are concient about how scared she feels. Try to calm down. We don’t hurt her and we’ll return to her home. Meanwhile, we hope to communicate with you.

La Rosario no va entendre res i va romandre capcota . Quan va gosar aixecar la mirada, va veure en els ulls de la figura que tenia davant una lluïssor blavosa que de cap manera podia ser humana i va decidir que es trobava en presència del mateix Creador. La seva veu va ressonar tremolosa:

- Padre nuestro que estàs en el cielo..........

I va continuar resant el Pare Nostre fins arribar a la frase “y perdona nuestras culpas” on es va quedar encallada. I va continuar repetint la frase fins molta estona després que l’especialista setnià en primers contactes abandonés l’estança.

Hores després, l’ expert setnià es dirigí de nou a la Rosario utilitzant una altra de les formes de comunicació descobertes a través de les ones.

-No os asusteis boluda! Vos sos grande! Vos estais viajando en una nave, por el espacio. A vos os digo que solo deseamos platicar!

Al sentir aquella parla inconfusiblement llatinoamericana , la Rosario ho va tenir clar. No sabia com, però havia estat segrestada per un grup terrorista: els talibans, el Front Polisari, les Farc, Eta, o ves a saber quin, perquè , en la seva absoluta ignorància, tots eren ben bé iguals. En un esforç de mostrar la seva total submissió i la seva bona voluntat va oferir-los allò que sabia molt bé que agradava a qualsevol persona d’aquella parla: les cançons de la Isabel Pantoja.

- Hoy quiero confesar, hoy que me sobra tiempo, hoy quiero confesar que estoy enamorada...

Incapaç d’interpretar aquella resposta, l’especialista va decidir ajornar la propera trobada fins haver investigat en més profunditat l’entorn social d’aquella criatura que començava a semblar-li força absurda. De les seves investigacions va deduir que vivia en un minúscul territori que tenia una forma de comunicació pròpia i va esforçar-se en preparar una presentació en aquell llenguatge. Satisfet del seu esforç, s’hi atansà per tercera vegada.

-Fa cinc dies que sou aquí, us hem alimentat i no us hem fet cap mal. I no us el farem! Esteu aquí amb nosaltres, a bord d’una nau espacial interplanetària per un lamentable error que corregirem. Us preguem que us calmeu i intenteu comunicar-vos.

Allò va ser massa per a la pobra Rosario. Li estaven parlant en català! Allò era insuportable! Va començar a pensar que tot plegat era obra d’alguns dels seus veïns instigats, ben segur, per la veïna del pis de sota, aquella catalanista confessa que escoltava Lluís Llach i que s’havia atrevit a queixar-se dels seus hàbits de neteja quan li espolsava sobre el cap les tovalles, les catifes i tota mena de runa domèstica. Atrevir-se a queixar-se d’ella, tan neta com era! Ara n’estava ben segura, el seu veïnat li estava gastant una broma pesada i ella no estava disposada a seguir-los el joc. Amb el posat digne que corresponia davant d’una “felonía” com aquella va optar per no pronunciar ni una paraula més. Quan es cansessin de la brometa, els hi faria pagar totes juntes!
I va callar. Va callar aleshores i en tots els intents successius de comunicació. Ni tan sols quan, a la seva estança, un panell electrònic va deixar al descobert una finestra des d’on es veia l’espai i els diferents planetes que anaven deixant enrere, va ser capaç d’imaginar què li estava passant. La ràbia i la ignorància l’encegaven i només era capaç de pensar en la venjança futura.

A la cabina de reunions de la nau , l’ especialista setnià en contactes amb noves civilitzacions presentava el seu informe:

-Ha estat impossible establir contacte amb la criatura. Encara que pronuncia sons, ho fa de manera aleatòria i mai com a resposta als nostres intents comunicatius. Presenta una capacitat mental molt reduïda.

-Però, com és possible? – digué el comandant de la nau. Els seus mitjans de comunicació indicaven una intel•ligència primitiva però en desenvolupament i s’ han adonat de l’existència del nostre planeta!

-Caldrà valorar la possibilitat que, a La Terra, convisquin humanoides d’espècies diferents, amb diferents graus de desenvolupament. O que tot allò que nosaltres hem considerat indicis d’intel•ligència, hagi estat només fruit d’un atzar acumulatiu. Sigui com sigui, la criatura és poc més intel•ligent que un animal!

El comandant i els tècnics de la nau van decidir que l’alta despesa energètica necessària per retornar aquella criatura a La Terra era innecessària, doncs es tractava d’una criatura purament instintiva.

Els setnians la van transportar al primer planetoide compatible amb les formes de vida terràquies que van trobar en el seu llarg viatge, on anys després, assalvatgida, la Rosario Santamaría encara continuava muda planejant la seva venjança!


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Antònia Puiggròs Muset

49 Relats

148 Comentaris

40357 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
Vaig nèixer l'any 57 a les envistes de Montserrat. No sóc pretenciosa al dir que he estat una digna lectora, però no vaig començar a escriure de manera regular fins ara fa un any. I m'encanta!
També m'agrada passejar pels camins rurals, la natura m'asserena, i pels carrers plens de gent i de llums.
Passo molt bones estones llegint els vostres relats, desitjo que us agradin els meus i agraeixo d'allò més els vostres comentaris.
Ah! Em dic Antònia i Escandalós no és un pseudònim que s'avingui al meu caràcter sinó el nom del personatge del meu primer conte: L'Escandalós i l'avi Pau.