Aurora

Un relat de: El Nou Rei del Rocanrol
Digues aurora, lladre d’ombres de la nit
tu que ens clausures les gresques
i als afanyats despertes

li has calçat sandàlies a Atenea?
ja no té dents de vampir
la que em mossegava al vespre

no em diguis que és èpica de trobador
la que com bon andalús
fa de l’anècdota gesta

digués que el miracle és de debó
i aquest esquitx al horitzó,
és pressagi de tempesta

i que demà, ja no em veuran dins un ilgú
els viantants que omplen cada matí
la meva solitària finestra

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer