Aturada

Un relat de: Adhara

Estic aturada aquí, a l'estudi de casa meva, davant d'una màquina. Tan sols desitjo que aquesta pantalla es fongui amb un nucli de tendresa i passió, que tu estiguis darrera d'aquestes 19 polsades d'electricitat, que sigui el mirall on juguin els teus ulls en el meu cos.
Aturada aquí, va passant tota la nit. Sola, nua, perquè els teus braços, que en aquest present no tinc, són la roba que em vesteix. Insípida, afligida, perquè el teus cabells que ara no toco, no els sento moure entre els meus dits. Aquí...aturada...sense tu...múscul del meu so, batec constant, del cor latent...moro despiadada per les escales assedegades de tristor i plor.
Aquesta neulida foscor que m'apaga els sentiments, aquest taulell com a llit, aquesta manta de vidre, aquella nina més viva que l'aire que respiro i amb aquelles pupil·les que s'em claven com estaques al ventre...I, al fons, una arpa, que m'esgarrapa l'ànima amb cada nota foradada. I des dels meus ulls, viatja la llàgrima que recorda com un dia ens abraçarem. Ens abraçarem tan fort...Tan estrepitosament, que ni els penya-segats pugueren desafiar la nostra alçada. Ni tans sols les orenetes que xisclen enlairades, retornant la càlida primavera de Vivaldi a llurs amors. Ni tans sols els núvols ni els estels, ni les nevuloses ni el propi univers foren prou capaços d'atansar-se als nostres cossos clucs d'encegament. Ni el crit del violí, ni l'obtusa de la trompeta, ni milions d'agulles haguéssin pogut penetrar tan com ho van fer els sentiments aquella nit humida. Mai es van veure unes ungles agafar tan fort les mans de la parella.
S'adormen els meus somnis i els meus pensaments amb tu cada nit des de llavors. I tan és així que quan sé que et tinc i no et tinc, em sento clavada en un racó, aturada. Ets el tren de la meva vida i la tecla de l'odinador que diu: reinicia't.

Comentaris

  • L'enyor...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 24-08-2007 | Valoració: 10

    viu en nosaltres i s'alimenta de les imatges dels records que dia rere dia visionem. Les sensacions i emocions que descrius, de forma acurada i tendre, s'entrelliguen amb els mots ben escollits i la prosa que se'n desprén.
    M'ha agradat molt.
    Una abraçada

  • uaSHLe![Ofensiu]
    NoKia | 08-08-2005 | Valoració: 10

    És mol tendre! Molt dolç i alhora molt trist... Has narrat molt bé uns sentiments tant dificils d'expressar com són els de l'amor, la soledat... M'agradat molt de veritat! Impressionant!
    Vinga un petonàs!!!
    Bon estiu!!
    Gràcies per llegir-me ;)
    NoKia

  • Guspira | 14-06-2005

    Ei molt be! Has reflexat a la perfecció la soledat i l'enyor de la situació! Quan no hi és, simplement t'atures, s'atura tot al teu voltant, el temps també sembla aturar-se, i els minuts pasen lents entre records preciosos i desitjos de que tot tornés a ser com abans. Felicitats!
    GuSPIRA

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Adhara

Adhara

5 Relats

20 Comentaris

8093 Lectures

Valoració de l'autor: 8.90

Biografia:
Hola lectors!
Un dia algú em digué que tothom que escriu ho fa pels demés, no per ell. Així doncs, vaig deixar enrera la por o timidesa que m'impedia que vosaltres llegíssiu el que escric, i em vaig aventurar a publicar en aquest fantàstic forum de personatges i històries els meus relats i poemes.
M'infantaren un 14 d'Abril del 1987 a Tarragona, la mateixa nit que s'enfonsà el Titànic i que es proclamà la segona República. M'operaren del cor als tres anys i dels queixals del seny (els 4 alhora!) als setze.
I em trobo aquí, una nit, com totes les altres, esperant que els meus dits rellisquin en un foli i aboquin el que penso, em succeeix o transforma.
Una abraçada,

dara_gleam@hotmail.com