Cercador
ATREVIMENT
Un relat de: Singapore- Compartir:
No tinc por de res. Sóc foc en flama i terra incendiada.
M’abrigo dins meu. Et busco en la cambra.
Intento sentir la teva olor i el teu gust.
Els teus moviments i els teus ulls.
La llum suau de la tarda i la teva boca que m’abraça l’ànima.
Voldria atrapar-te en la meva sina.
Ploro.
Les teves mans, ah, les teves mans que m’agafen,
Les teves mans que em ressegueixen l’espinada,
les teves mans...
voldria poder-te estimar eternament.
Gràcies per la teva tendresa.
M’abrigo dins meu. Et busco en la cambra.
Intento sentir la teva olor i el teu gust.
Els teus moviments i els teus ulls.
La llum suau de la tarda i la teva boca que m’abraça l’ànima.
Voldria atrapar-te en la meva sina.
Ploro.
Les teves mans, ah, les teves mans que m’agafen,
Les teves mans que em ressegueixen l’espinada,
les teves mans...
voldria poder-te estimar eternament.
Gràcies per la teva tendresa.
Comentaris
-
Bellesa[Ofensiu]Prou bé | 06-05-2023
En el versos i en el que expressen i com ho fan!
Amb total cordialitat -
Estimaciø.[Ofensiu]Nil de Castell-Ruf | 29-04-2023
Un poema que ja el primer vers ullpren per la seva belles i força significativa: "Sóc foc en flama i terra incendiada". Un poema que denota una estimació envers algú que ja existeix o que viu en l'imaginari de la persona que ha escrit aquest aparellament de paraules que sona melodiós a l'oïda i colpeix el cor. Avant les lletres!