REBEL.LIÓ

Potser es fa de dia, potser encara no, no n’estic del tot segura. Encara no m’he despertat del tot. Estic somniant o ja m’he de llevar?. Què passa ara? Què és això? No pot ser..!!! De veritat..??? I ara què...??? És que no m’ho puc creure..!!! Em sembla que ara sí, que això ja no ho podré suportar...!!! Jo dins meu... Per què...Jo no sóc jo. Jo sóc dins meu. Penso ara en l’esforç de l’Emmanuel per mantenir la concentració en la respiració...Com l’entenc...Com de fàcil van i venen els pensaments...els records, les imatges, les paraules...tots fent cua, atropellant-se...., i la gran feinada de mantenir l’ordre correcte perquè tot tingui a la fi un sentit. Ara, ja sé què em passa..!!! Ja n’he tret l’entrellat..!!! No són ganivets, ni tampoc són agulles de faquir, no sóc un contorsionista de la Índia estirada sobre un llit de claus..!!! És un simple atac de torticolis que m’ha deixat lligada dins meu. Per què Jo no sóc jo. Jo sóc dins meu. Quina part de mi, se m’ha rebel·lat? Atura’t..., respira..., respira altre cop..., i si no saps què fer...torna a respirar.