Arrenqui de nou

Si us plau, li demano, quan pugui
Arrenqui de nou
Els meus sentiments, els d'amor
De dolor, i d'odi.

Vaig notar el canvi
De seguida
Encara no sé
Si era bó o no ho era.

El cor era de pedra,
La memòria no cremava
Records que bullian
Com volcans.

M'era igual ser viu com mort.

Aquest matí, però
La he tornat a veure
Assaguda
Al passeig marítim.
He vist de nou
Els seus cabells rossos
Els ulls allargats
Color de mel.
El seu cos esbelt.

Com que era en silenci
He hagut d'maginar
La cadència de la seva veu
Que envolta tendra
Que acompanya
Sempre.

He tornat a sentir
L'amor inquiet
Que no mor mai.
Només necessita un xic de vent
I reviu com un foc
Resurgit de la brassa
Revoltat i famolenc.

Laura, Laura,
Era ella
Era la Laura.

M'he abraçat a un arbre
D'aquells de tronc blincat i tort
Que va portar un indià
I m'he posat a plorar
Com quan era un nen
Que consolava nomès
L'àvia que va morir
Fa molts anys.
Ara la gent es pensa
Que m'he tornat boig.

Agafi el bisturí, ¡Sense por!
Obrim, m`ès igual
Que me no tingui anestèsia
Ja pot furgar a dins
Tregui aquells sentiments,
Destròssil's
Tots, vull un cor de pedra
No vull vessar més sang.

Si la veig de nou
La veuré com si fos una figureta
De cotó-fluix
O un ombra.

Desprès vull que segueixi
Fins el cervell.
Tregui la memòria.
No li serveix de res
Tenir pasat
A una pedra.


Si us plau, li demano
Si tornés a veure-la....
Laura, Laura, Laura.