Ara que estem aprenent...

Un relat de: NADINE
Quan tot això passi... haurem aprés alguna cosa, o no.
Potser ara haurem aprés que som humans i vulnerables per molt que anem corrent cada dia. Potser ara ens plantejarem la vida diferent: no tot és vida laboral i activitat desenfrenada.

Estem aprenent a cuidar-nos i a tenir cura. La cura, com a responsabilitat de tots.

Valorarem la proximitat d’una mà amiga, la sortida de casa per olorar les flors i anar a visitar a qui enyores, a distingir el valor històric d’un edifici que es mostra majestuós a la vista i càlid per dins, a passejar entre la gent i descobrir que tots ens podem esfondrar. Gran descobriment!

Les coses petites seran importants: anar a comprar a la botiga del costat, saludar a la veïna amb qui ja hem fet una certa amistat, viatjar al bosc que tenim més a prop i gaudir de l’ombra del desmai.
A la consulta de la metgessa li explicarem les cuites del nostre malestar i valorarem les seves paraules perquè va ser heroïna en temps de confinament igual que a la infermera que ens fa l’electrocardiograma ara la mirarem amb nous ulls...
Amb els companys de feina explicarem anècdotes i parlarem de suport mutu, si es que volem instal·lar la solidaritat a les nostres vides.

Realment serà un camí renovat en les relacions? O seguirem pensant en acumular bens i objectes?
Llenço el dubte, que cadascú reflexioni en què ens canviarà aquesta situació!


NADINE

Comentaris

  • Hola Nadine[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 21-04-2020

    Si vols i tens temps, podries llegir-me algun poema més... anteriors. Bé, gràcies.
    Salutacions i cuida't...
    PERLA DE VELLUT

  • Entrebancar-nos[Ofensiu]
    Nil | 21-04-2020 | Valoració: 10

    Jo crec que tornarem a entrebancar-nos, perquè hi ha massa interessos creats al voltant nostre. I tornarem altre cop si no en la mateixa pandèmia en una altra i així fins que tinguem clar que el món ha de canviar per a poder continuar subsistint. Al final aconseguirem canviar de consciència i fer el canvi, malgrat que per arribar-hi hagi de morir la meitat de la gent del planeta. Nil.

  • Aprenent? Ho sembla...[Ofensiu]
    Montseblanc | 19-04-2020

    No hem d’oblidar que ja hi ha una quantitat important de persones que abans de la pandèmia ja havíem arribat a les conclusions a les que molts arriben ara en plena crisi. Ja sabíem que érem vulnerables, molt (perquè la vida ja havia colpejat dur), i que mirar una flor de prop és un instant preciós, i que res és més important que la gent que estimem i que ells ho sapiguen i se sentin estimats. Treballar i consumir arriben a ser secundaris. La salut ho és gairebé tot. Però...
    No crec que després de tot el que estem passant canviï gaire gent, alguns més, potser sí, però crec que tornarem al d’abans. Som molt d’entrebancar-nos amb la mateixa pedra una vegada i una altra...

  • Hi haurà solidaritat en el futur?[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 15-04-2020 | Valoració: 10

    Hi ha tanta desigualtat en el món, que al final, com la pregunta que et faig en el títol del comentari. Anirem pel carrer i saludarem a tots, o almenys tindrem amistats entre tots? Açò, el veig molt difícil. Un poquet pesimista sóc... però en un futur... cadascú anirà a la seua? o haurà més unió? Doncs, hi ha de tot en el món... això sí.
    Què difícil és respondre a tot això...
    El món seguirà amb moltes contrarietats. El que dic i pense jo: La unió seria l'amor, sense ell... què farem? Si hi ha amor hi haurà unió! Això pense jo.
    Molt bona reflexió, Nadine. I cadascú pensarà d'una manera diferent. El SrGarcia, ja pensa un poquet pesimista... etc.
    Saluts
    PERLA DE VELLUT

  • Tant de bo[Ofensiu]
    Illadestany | 15-04-2020 | Valoració: 10

    Tant de bo que poguem realitzar algun d'aquests canvis radicals.. Llàstima que el món seguirà en mans dels mateixos, podrits poderosos de sempre.

  • Pessimisme[Ofensiu]
    SrGarcia | 15-04-2020

    No sóc gaire optimista sobre si aprendrem alguna cosa, especialment després de veure com tracten alguns veïns a personal que treballa a la sanitat o als supermercats.
    Ho hauríem de fer, però som molt ràpids en oblidar les coses dolentes.

  • Realment aprendrem?[Ofensiu]
    Romy Ros | 15-04-2020 | Valoració: 10

    Hola NADINE,
    Ja et vaig dir que m'estic tornant una incondicional teva...Segueix escrivint. Ànims!
    Tan de bó tinguis raó que d'aquesta experiència aprenguem sobre autocura, solidaritat, cura compartida i suport mutu... No sé jo, si no tornarem "a las andadas".

    " La cura, com a responsabilitat de tots." Remarco aquesta frase!
    T'envio una salutació plena d'esperança,
    Romy Ros ;)

  • Sincer[Ofensiu]
    LAURA | 14-04-2020 | Valoració: 9

    M'he sentit identificada en el que deies, boniques paraules. Espero veure un canvi quan passi tot això. Confio en que almenys seguim "encantats" un llarg temps.
    Salutacions
    Laura

Valoració mitja: 9.8

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de NADINE

NADINE

4 Relats

26 Comentaris

1906 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:

Sóc i no sóc. M'agrada llegir un munt i rellegir coses antigues. L'escriptura l'he descobert fa poc i la meva timidesa no em permet ser massa prolífica.
Aquesta plataforma, descoberta gràcies a una amiga, m'ha permés treure'm de sobre el perfeccionisme i llençar-me a compartir les meves creacions.
Gràcies als que em llegiu! Jo també us seguiré.
Nadine