Ara que estem aprenent...

Si vols i tens temps, podries llegir-me algun poema més... anteriors. Bé, gràcies.
Salutacions i cuida't...
PERLA DE VELLUT

Jo crec que tornarem a entrebancar-nos, perquè hi ha massa interessos creats al voltant nostre. I tornarem altre cop si no en la mateixa pandèmia en una altra i així fins que tinguem clar que el món ha de canviar per a poder continuar subsistint. Al final aconseguirem canviar de consciència i fer el canvi, malgrat que per arribar-hi hagi de morir la meitat de la gent del planeta. Nil.

No hem d’oblidar que ja hi ha una quantitat important de persones que abans de la pandèmia ja havíem arribat a les conclusions a les que molts arriben ara en plena crisi. Ja sabíem que érem vulnerables, molt (perquè la vida ja havia colpejat dur), i que mirar una flor de prop és un instant preciós, i que res és més important que la gent que estimem i que ells ho sapiguen i se sentin estimats. Treballar i consumir arriben a ser secundaris. La salut ho és gairebé tot. Però...
No crec que després de tot el que estem passant canviï gaire gent, alguns més, potser sí, però crec que tornarem al d’abans. Som molt d’entrebancar-nos amb la mateixa pedra una vegada i una altra...

Hi ha tanta desigualtat en el món, que al final, com la pregunta que et faig en el títol del comentari. Anirem pel carrer i saludarem a tots, o almenys tindrem amistats entre tots? Açò, el veig molt difícil. Un poquet pesimista sóc... però en un futur... cadascú anirà a la seua? o haurà més unió? Doncs, hi ha de tot en el món... això sí.
Què difícil és respondre a tot això...
El món seguirà amb moltes contrarietats. El que dic i pense jo: La unió seria l'amor, sense ell... què farem? Si hi ha amor hi haurà unió! Això pense jo.
Molt bona reflexió, Nadine. I cadascú pensarà d'una manera diferent. El SrGarcia, ja pensa un poquet pesimista... etc.
Saluts
PERLA DE VELLUT

Tant de bo que poguem realitzar algun d'aquests canvis radicals.. Llàstima que el món seguirà en mans dels mateixos, podrits poderosos de sempre.

No sóc gaire optimista sobre si aprendrem alguna cosa, especialment després de veure com tracten alguns veïns a personal que treballa a la sanitat o als supermercats.
Ho hauríem de fer, però som molt ràpids en oblidar les coses dolentes.

Hola NADINE,
Ja et vaig dir que m'estic tornant una incondicional teva...Segueix escrivint. Ànims!
Tan de bó tinguis raó que d'aquesta experiència aprenguem sobre autocura, solidaritat, cura compartida i suport mutu... No sé jo, si no tornarem "a las andadas".

" La cura, com a responsabilitat de tots." Remarco aquesta frase!
T'envio una salutació plena d'esperança,
Romy Ros ;)

M'he sentit identificada en el que deies, boniques paraules. Espero veure un canvi quan passi tot això. Confio en que almenys seguim "encantats" un llarg temps.
Salutacions
Laura