Ara que encara no has marxat del meu costat

Prometo no plorar quan te'n vagis.
Potser plori quan tornis, o potser quan l'obscuritat d ela nit em recordi que no hi ets. I comptaré les estrelles en el cel per no comptar els dies que falten, encara, perquè tornis. I la lluna em recordarà, com deia aquella antiga llegenda, que no estàs tan lluny si en mirar cap amunt veus el mateix mirall que jo on, potser, em veuràs reflectida. Quantes vegades pensaràs en mi? Estaràs pensant en mi ara? Vés a saber, potser sí o potser no... però a mi m'agrada pensar que somrius recordant, altre cop, la meva mirada, les meves mans, les meves rialles. I, llavors, jo també somric, i les llàgrimes es tornen records en l'aire d'estiu, i la soledat se'n va perquè en el fons sé que no estic sola. En el fons...
Prometo que quan tornis tot serà molt millor. I tu diràs: millor encara? I jo et diré: per què no? Mai és tard i l'infinit és abastable perquè, si estirem bé els braços, podrem tocar-lo amb la punta dels nostres dits i podrem acariciar, fins i tot, la felicitat a cada segon. I estiro els braços en l'obscuritat de la nit i, vés per on, sembla que ja et toco i que cada cop ets més a prop de tornar... ara que encara no has marxat al meu costat.