Aquesta nit

Des de el balcó de ma casa
es veu la nit que avança,
i es veuen amuntonades
i en fila
les cases del poble,
il·luminades
per la tènue
llum de les faroles.

A l'altra banda de la finestra,
el cel es pinta d'un color....
-com es dirà aquest color?-
i apareix un arbre
en la obscura llunyania
com un fantasma
que tranquil espia
el lent transcórrer del temps.

És això tot el que veig aquesta nit
des del balcó de ma casa...

...ni estels d'argent,
ni lluna blanca...

...veig una trista antena
gran i solitària.