Aquest sóc jo?

Estic assegut prenent-me una cervesa freda al porxo de casa mentre observo la natura i se m'ha ocorregut filosofar una mica, perquè no?
Em miro les mans i la resta del cos i penso en si realment hi ha un cos i una ment. Tot pensant que sí, faig un experiment mentalment i separo les dues coses. Ara el que està mirant tot al seu voltant és la meva ment i el que veig és el meu cos i la resta de coses en les que el meu cos viu. Uf!! Fins aquí es pot dir que no ha costat massa, o sí?
Des de la meva ment penso en tot el que envolta el meu cos...no està malament, però m'hi fixo una mica i no deixa de ser tot molt ridícul...Ridícul em direu? Doncs, sí. Fixeu-se. Davant meu tinc un cos que és molt feble. Si caic em faig mal, si no menjo em moro, però si menjo massa també, si em toca molt el Sol puc quedar cremat o morir en l'intent, però sinó em toca el Sol també puc morir de fred. Si caic a l'aigua i no sé nadar, m'ofego, i si sé nedar no puc fer gran viatges com ho farien les balenes o altres mamífers aquàtics. Si em deixessin al mig de la muntanya molts dies, segurament no ho explicaria. No puc córrer grans distancies, ni a una velocitat més o menys decent. No puc volar com el Superman, ni traslladar-me ràpidament d'un lloc a un altre del món com ho faria en Hiro de la sèrie Herois. Si ho miro fredament, quina diferencia hi ha entre el meu cos hi el d'un altre animal?
Em poden atacar malalties de totes classes, des de un constipat a un SIDA, passant per mils de malalties de noms innombrables. Vaja ganga de cos!
Bé però no és tan sols totes aquestes coses les que em fan pensar en la ridiculesa de tot plegat, mirant-ho bé n'hi ha moltes més...
Si som una creació molt bona, un excepcional maquinaria, perquè tenim tantes necessitats? Tenim uns ulls que són força limitats, ja no diguem res del nostre sentit de l'oïda ni del olfacte. Clar! Alguns em diran que es degut a que han anat perdent sensibilitat gràcies a que l'home s'ha tornat més sociable, oh sí! més sociable i més ruc. Hem perdut moltes coses gràcies a que ens pensem que la societat ens donarà moltes coses més de les que perdem, però tot és una fal·làcia! Què hem de fer a canvi d'aquest benestar? Doncs fàcil, treballar! Sé bons xicots i anar com bens...Si senyor! I a canvi de aquest servilisme estem segurs...de què? Si hi ha una guerra, vulguis o no, ja saps que toca. Quantes guerres hi hauria si li demanessin el parer a la gent, cap! Seria millor que els caps de govern o els senyors terroristes que volen aquestes guerres anessin a un illa deserta i lluitessin amb el que els hi sembla no ho fa bé. El que guanyi que governi. La veritat és que governi qui governi el que haurà de pagar les conseqüències segur que serà el poble.
Bé deixem això que em fa posar de mala llet i seguim per altres indrets més sexis.
Si he de reproduir-me necessito a un altre de la meva espècie de sexe contrari. No és que ho trobi malament, però és més net i polit el sistema de l'ameba, és divideix en dues parts totalment iguals i segurament cada part té els coneixements que tenia abans el seu avantpassat.
El que no sé si l'individu com a tal desapareix o té consciencia del que era abans però no deixa de ser un bon sistema. Si cada individu té els coneixements que tenia l'avantpassat imagineu-se si el coneixement del tots els sers humans anteriors pogués passar al següent, no evolucionaríem més ràpid? No podríem aprendre dels nostres anteriors errors i no tornar a caure-hi?
També hi ha una altre sistema de reproducció que també és interessant, però no tant net, els dels cargols que són hermafrodites. Tot tu fas tu mateix! Penseu que m'ho estic mirant des de la ment, si m'ho miro des de el meu cos, no trobo interessant ni un ni l'altre.
Canviem de tema hi anem a un altre cosa que em té intrigat, el dormir! Tan poca memòria té el meu ordinador central o sigui el meu cervell que cada dia ha de comprimir els arxius i esborrar els que no interessen? Encara que molts investigadors diuen que el cervell no esborra res, tan sols ho guarda en una memòria comprimida perquè no molesti. Per això quan fan una retrohipnosis poden anar a buscar a aquesta memòria i treure el que volen. Tot i així és un fallo del sistema això de dormir, el ser humà en aquest moment, o sigui el de dormir, esta totalment indefens.
L'alimentació que ja ho he comentat abans, és un altre dels temes que la meva ment no entén. Crec que ho podrien haver fet millor, també més net. Una alimentació energètica via radiacions solars o universals, que sé jo, però haver de matar el que sigui per poder alimentar-se, home és més aviat, salvatge!
Alguns diran que com que són vegetarians ja compleixen, però no és veritat! O és que les plantes no són sers vius? Imagineu-se que al agafar una patata et comences a parlar, que faríeu passar de tot i pelar-la i tallar-la a trossos mentre crida? O sigui que es miri per a on es miri, som uns salvatges que ens creiem els reis del Univers.
Sort en tenim de la ment! Que ens diferencia d'alguna manera. Si ens faltes això i la tingués un altre ser, segurament seriem nosaltres els que estaríem penjats en alguna xarcuteria de barri.
Crec que per avui ja he filosofar prou i la meva ment torna a acoblar-se al meu cos per poder assaborir aquesta cervesa tan freda acompanyada d'unes patates xips i unes olives farcides d'anxova. En el fons no seria el mateix alimentar-se de raigs solars, no creieu?