Cercador
aquest estiu
Un relat de: llu6na6- Compartir:
Si giro el cap, veig com fulgurant arriba.
Flamejant concupiscència, els ulls cremats .
Incendiant platós de salses roses.
Venent-se nu, en revistes del cor.
Duent entre les mans el foc d'aquest
estrany desfici exacerbant, de tops,
barques i veles. Arena esmunyedissa.
Boscos i conreus calcinats de somnis.
Avui, s'acaba agost. S'ennuvola el cel.
S'acaba. Després de començar, s'acaba.
Tot, tard o d'hora, fineix. Tot. - només
la mort , comença i prou -
Comentaris
-
tot comença[Ofensiu]jaumesb | 09-03-2006 | Valoració: 10
tot acaba, tot retorna, tot és sempre el mateix
però hi ha capacitat per crear cels -
M'ha agradat[Ofensiu]Leela | 18-10-2005
com evoluciona el poema des de la descripció de l'estiu per acabar amb una mena de reflexió profunda sobre la mort. Si, segurament la mort és allò que comença i no acaba, que comença quan naixem i contra el qual no té sentit enfrontar-s'hi, però sobre el què, de vegades, ens hi enfrontem, com tots aquells sentiments que ens fan humans, que són més autèntics i viscerals i d'alguna manera volem aturar-los sense poder...
L'estiu s'acaba però de ben segur que en vindrà un altre.
Un petó !
Leela