Aquell berenar

La boca aigua se'm fa,
en el crosant olorar,
llàgrimes d'atzabeja amb llet,
presagien dins un esclat.
La saliva assaboreja,
un recruix amarg.

"scratx"

L'abraçada ja és ben endins,
el gust, la intensitat, el plaer.
Però la llengua somnia encara,
en les carícies, la suavitat,
és un vici criminal. Suara,
xocolata llisca pel desig.