Apunts de classe absolutament privats

SOBRE L'ASSERTIVITAT, LA PASSIVITAT, L'AGRESSIÓ I ALTRES TIPUS DE CONDUCTES...

Una vegada, en un poblet de França, hi havia una etòloga que era molt bona persona i molt assertiva amb els llops. Com que se'ls estimava tant, va voler que anessin lliures pel bosc i perquè no es mengessin les gaseles, que just vivien al costat, ella mateixa els hi duia molt de menjar: formatge, pollastre rostit, salmó fumat, els dissabtes pizza... i altres coses de les que tu mateix et menjaries si fossis un llop.
D'entrada, com que els llops no havien de buscar-se la vida per menjar, s'avorrien molt, però de seguida es van organitzar: van agafar al llop més pringat de tots i el van posar a jugar amb els llobatons de la manada. La resta ho aprofitava i anava a classes d'anglès, macramé, feia footing o es treia una llicenciatura, a banda d'una colla de dropos, sempre n'hi han, que en comptes d'aprofitar el temps,es passaven el dia tirats sense fer res o cardant darrera un matoll.
Val a dir que aquests primers llops es mostraven recelosos de l'etòloga i quan la veien no s'hi acostaven gaire. Diríem que en aquest aspecte de les relacions licàntropes eren uns llops més aviat "passius". Però vaja! menjar, menjaven... i tant si menjaven! Quedaven a una hora i quan veien que l'etòloga se n'anava corrien a posar-se les botes.
En aquell mateix bosc, però una mica més enllà, també hi havia lleons. L'etòloga no els duia menjar perquè això ja ho feien les lleones.
Tot i que ho pugui semblar, ser un lleó no era cap bicoca perquè els lleons no dormien mai, i si dormien, ho feien amb un ull obert i ensenyant la cua. Els lleons en general eren agressius i menjaven gaseles perquè aquestes tot i que es passaven el dia davant del mirall assajant, entrenant-se per dir no! i plantar cara al primer lleó que el anés al darrera, jugaven a 2ª divisió i en general tenien les de perdre. No tenien autoconsciència ni capacitat d'elecció. Les pobres eren insegures anaven amb la mirada baixa, ensopegant per tot arreu, és clar, amb la postura encongida i cara d'insatisfacció.
El cas és que al cap del temps, la segona generació de cadells de llop va agafar confiança i ja no els feia por l'etòloga. No és que aquests llops fossin agressius, passius o assertius... Eren uns passotes i uns aprofitats de collons! I així que els cadells la veien arribar se li tiraven a sobre, de manera que la pobre etòloga quasi no tenia temps de treure el menjar de les bosses del super.
La mare de l'etòloga que ja n'estava farta de veure la seva filla plena d'esgarrinxades de llop i de cosir-li la roba no es va poder estar de preguntar-li quan temps duraria allò.
L'etòloga li va dir que no tenia respostes per aquell tema, que deixava la porta oberta... perquè la filla podia ser molt etòloga però explicacions poques.
La mare se la va mirar, just entre mig dels ulls, i com qui no diu res va i li engalta:
-Qualsevol dia se't menjaran a tu!
I ja sabeu què passa quan les mares obren la boca...
L'etòloga de mica en mica havia deixat de ser assertiva. Tampoc és que s'hagués tornat agressiva o passiva. S'havia tornat bleda i prou. En realitat ja li era tot igual.
(Jo també m'hi hauria quedat al bosc amb aquella colla de bandarres!)
Amb el temps, en aquell bosc ja no hi va haver pastures ni gaseles perquè els cadells de llop ho trepitjaven tot, havien fet malbé els prats i havien espantat les gaseles.
Pels lleons, la situació s'havia fet insostenible i per això van demanar a l'etòloga que com a responsable d'aquell merder posés límits als llops, ah! i un aïllament acústic! perquè sinó els lleons es veurien obligats a adoptar una actitud que d'entrada no voldrien, perquè ells ja tenien prou pena d'haver de dormir sempre amb un ull obert.
(Fixeu-vos que pel que fa a la conducta van començar d'una manera assertiva plantejant el problema, d'aquí van passar a comportar-se agressivament per acabar victimitzant-se).
L'etòloga els va dir que faria el que podria però que ella ja no donava per més.
Ara em salto el tros dels matalassos i les oueres i vaig directe al final de la història.
En aquell bosc cada dia hi havia més mal ambient, tothom feia el que li semblava. Els lleons es menjaven els llops, els llops es tiraven a les lleones i el xivarri era insuportable i vet aquí que un dia, un lleó que estava fart d'ensenyar la cua i de no poder dormir amb un ull obert (perquè era borni d'un ull i amb l'altre no hi veia) va confondre l'etòloga amb una gasela i pensant que era la última que quedava se la va menjar.
Els llops, les lleones i la resta dels lleons van quedar tant parats que no hi van poder fer res.
Fi.
La història no té cap moralina ni hi ha res per a aprendre, tret de lo burra que va ser l'etòloga podent haver estat una etnòloga.
Ja està.