Ànsia

Un relat de: judit pujadó

Sento el batec monòton del pèndul del rellotge, al menjador. Al costat, vora la finestra, la mare broda un paisatge que mai no visitarà en unes estovalles noves. El pare renega des del celler. El vi de la bota s'ha tornat
a fer ranci. Insulta i escup a terra. Vull saber quins eren els somnis de la mare. Pregunto. Em mira sorpresa: "Els meus somnis? Igual que tu: casar-me amb ton pare, tenir mainada". I somriu, beatífica.
A mi em falta l'aire. Surto al carrer. M'assec i premo l'accelerador del quatre llaunes. Agafo la carretera de l'Estartit. Em sap greu per aquest paisatge. El Montgrí es
contrau. Ja no és una onada sinuosa, és una ganyota abrupta. Abandono el cotxe al moll. Deixo les claus al pany i busco entre els velers. Marxaré amb el primer que m'ofereixi com a destí un país pel que sempre pugui
caminar descalça.

Comentaris

  • Ànsia de viure[Ofensiu]
    jacobè | 17-09-2005

    Dius tantes coses en poques paraules! Tan ben escrites i plenes de sentiment i senzillesa!
    Tres petites joies com tres clavells a l'hivern. Ara que ve el fred en necessitarem més.

    "Marxaré amb el primer que m'ofereixi com a destí un país pel que sempre pugui
    caminar descalça." Podré venir amb tu?

  • bona persona[Ofensiu]
    foster | 15-07-2005 | Valoració: 9

    Els he llegit els tres i el que em ve al cap, abans de tot, és que qui ho escriu ha de ser una bona persona, sensible, honesta i honrada amb els seus sentiments. Crees un micromón proper a tots però suposo molt personal alhora. Uns personatges que surten d'un relat per aparèixer en l'altre i en l'altre, tant li fa amb quin nom i aspecte físc.
    M'agrada com escrius, sí, però potser -per dir alguna cosa, ni tan sols negativa- hi trobo a faltar una mica més de mala llet, no sé si m'explico.
    a reveure
    foster
    (per cert, el foster'a afegitó va per l'altre relat, el del pare)

  • foster's afegitó[Ofensiu]
    foster | 15-07-2005

    Per cert, i malgrat el que t'he dit, recordo el que sempre deia el meu pare (que va morir als 57 anys, el dia del nostre comú aniversari, jo en feia disset). Deia:
    "Val més una bona cançó, que tot un elepé dolent"
    foster

  • Desig[Ofensiu]
    Mon Pons | 25-05-2005

    La mare es resigna i somia un futur que no arribarà mai. Quietuds dins l'ànima i petites remors del dia a dia, renecs del pare.... Sempre igual. Paisatges que queden i que es transformen i, finalment, se'n vant. I el desig de voler-ho canviar tot; al menys hi aflora el sentiment d'esperança i alliberador, fixat en altres territoris. Per altres horitzons...

  • Un bon relat[Ofensiu]
    Carme Cabús | 13-05-2005

    amb molt bon estil. La ecerca d'algú que vol escapar d'un destí, però no sap cap a on fugir, ni quin camí triar, encara.

    Ho he entès bé? T'envio una abraçada i ànims perquè continuïs.

  • Vaja![Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 13-11-2004 | Valoració: 10

    Feia temps que no ens brindaves un relat! I això que si ets la mateixa Judit Pujadó que m'imagino (ho suposo, almenys), t'havia llegit unes quantes columnes al "Metro".
    Després de El Pare ens arriba Ànsia, un relat que sembla tenir alguna mena de punt de connexió amb l'anterior. Potser aquest rerefons de tristesa, vestit com diu dacar amb elegància i sobrietat. Comentari que subscric plenament.
    Espero que no triguem tant a gaudir d'un altre relat teu.
    Salutacions i fins aviat,

    Vicenç

  • Envejable[Ofensiu]
    dacar | 22-10-2004 | Valoració: 9

    M'ha agradat la senzillesa d'aquest relat. Molt elegant, i sobri. I colpidor. Tens un estil envejable.

Valoració mitja: 9.25

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

judit pujadó

5 Relats

37 Comentaris

9740 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
Llibres publicats:
"DONES ABSENTS", 2003
"El LÍMIT DE ROCHE", Rosa dels Vents, 2006
"LES EDATS PERDUDES", Ed. Empúries, 2009

www.juditpujado.cat

juditpujado@hotmail.com