Tres oques

Un relat de: judit pujadó

Un dia d'hivern vaig sortir al carrer, de matinada. La boira s'havia empassat el poble. Només es veia la claror difusa dels fanals del carrer. Quan vaig arribar a l'alçada del cotxe les vaig veure, en fila, ben juntetes. Eren tres magnífiques oques que travessaven al compàs la Plaça de Catalunya. Semblaven les guardianes dels somnis dels gualtencs, tan encarcarades, tan orgulloses, tan idèntiques totes tres, tan blanques i sòlides enmig de la boira gris.
Si hagués estat la feliç adolescent de fa vint anys m'hauria quedat allà plantada, embadalida, mirant aquell lent passeig de senyorasses. Però no. Ja sóc una adulta. Sé quines són les meves obligacions. Vaig haver de pujar al cotxe, i engegar-lo, i destorbar aquella dansa de plomes lluents per fer maniobra i marxar a treballar.

Comentaris

  • A la revista MOMENTS del mes de febrer...[Ofensiu]
    nuriagau | 10-06-2010

    apareix publicat aquest relat. Mira la plana 18.

  • Perdona que et comenti aquí...[Ofensiu]
    copernic | 30-09-2008


    El teu article al Diari de Girona sobre la tardor, però és que el vaig trobar sublim i amb un toc de transcendència. Jo també escric en el Diari, però sense columna fixa. T'envio una forta abraçada!

  • Una mena de...[Ofensiu]
    rnbonet | 11-09-2008

    ...capacitat de condesar en poc espai tot un món. D'això se'n diu ofici.
    Salut i rebolica!

  • pereneri | 03-02-2008 | Valoració: 10

    he descobert aquest. No sabia que fossis de Gualta, o que hi visquessis, o que hi haguessis viscut. No conec gaire aquell país (en dieu "país", per allà, de la comarca?)
    Quina llàstima que no poguessis acompanyar les oques una estona més, no?
    Són una delícia, aquestes píndoles de realitat (real?) que deixes anar de tant en tant. Hi tens ofici, ja ho crec.
    Bé, un cop més, m'ha encantat.

  • Prosa carveriana.[Ofensiu]
    Jere Soler G | 04-01-2008

    Sóc un gran admirador de Raymond Carver, i aquest relat em recorda al seu: "Cavalls a la nit enmig de la boira baixa. A banda d'això, m'alegra que tornis a penjar coses en aquesta web.
    Destaco d'aquest text l'escenificació, la capacitat de transmetre les sensacions que provoca la visió de les oques, i com aquestes sensacions comuniquen el significat del relat, sigui aquest significat encertat o no.
    En fi, ja t'ho vaig dir fa uns mesos quan vaig comentar-te el relat sobre "el pare" m'agrada molt com escrius i és una satisfacció tenir per aquí una autora a qui de tant en tant veig la cara a les llibreries.

l´Autor

judit pujadó

5 Relats

37 Comentaris

10002 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
Llibres publicats:
"DONES ABSENTS", 2003
"El LÍMIT DE ROCHE", Rosa dels Vents, 2006
"LES EDATS PERDUDES", Ed. Empúries, 2009

www.juditpujado.cat

juditpujado@hotmail.com