On ets amor?

Vas marxar amb il·lusió a aquell viatge, jo t'esperava, confiava en el teu amor. Al cap i a la fi, tots els dies em trobava amb tu, encara que no físicament, sempre estaves en el meu pensament.

Idiota innocent...Si hagués sapigut que aquest, seria causant del desenllaç de la nostra història, t'hagués retingut, hagués obstruit les teves passes! On ets amor?

Mai havia sentit aquest amargor al meu estómac, les meves llàgrimes sorgeixen soles, dels meus ulls que, cansats i perduts, necessiten veure't.

Sí, veure't, estúpida enamorada. Després de les paraules sense arguments que ahir em deies, després de la teva mirada que, freda com mai, em destrossava.

Desesperada, traicionada, frustrada, decepcionada, enganyada, desil·lusionada, dèbil, abatuda, deprimida, costernada i DESTRUÏDA! M'has deixat com mai hagués imaginat.

I els teus t'estimos? I els teus "vull estar amb tu sempre"? On ets amor? No recordes els moments que hem compartit?

Les nostres mirades, els petons infinits, les nostres llargues caminates, els moments graciosos que desencadenaven eterns somriures, les abraçades. En un altre món, sols tu i jo. I ara, dis-me, on ets amor?

I les promeses de marxar junts? I els repetins "vull casar-me amb tu"" que em feien tan feliç? On són? On ets tu?
Em quedo amb l'última dissabte, recordes? AMOR, AMOR I AMOR....

Torna, però torna unicament TU. Com et recordo, com tu em sabies recordar. I torna'm la il·lusió, les ganes de viure, torna'm el meu cor, ajuda'm a dormir, evita les meves llàgrimes, i abraça'm, que jo t'abraçaré tan fort...

ON ETS AMOR? Espero que em busquis demà, i si no, marxa per sempre...
Pero mai, i escolta'm ara, MAI podràs trobar algú que t'estimi ni la meitat del que t'estimo jo.