Àngel de la guarda

Quan les llàgrimes es confonguin amb la pluja,
quan el fred et cali els ossos,
seré el teu abric,
el sol que t'il·lumini el camí,
refugi on les penes no et puguin trobar.

Quan el vent s'endugui el teu últim alè,
quan aquest món t'ofegui sense pietat,
seré els teus pulmons,
la sang que corri per les teves venes.

Quan la tristesa ho inundi tot,
quan la foscor no et deixi veure,
seré els teus ulls,
el teu àngel de la guarda,
devorador de pecats particular.