Cercador
Andreu i Pau
Un relat de: Carles RebassaJo tomaria, prest, la catedral
i a lloure deixaria, a la serena,
les runes, els vitralls, l'altar, l'ofrena,
les butzes del vicari, el cardenal...
Els meus nebots, un jorn dominical
quan pèl tinguessin, ja dins l'edat plena,
en veure el fòssil de la gran cadena
riurien d'alegria... És clar, normal...
I en moviment constant i aleatori
sens que en quedàs tan sols recordatori
caurien les esglésies d'arreu.
I els meus nebots, xalant a viva veu
farien un bell lloc amb auditori
amb lloc on ara gruny la puta creu.
Comentaris
-
genial[Ofensiu]M.Victòria Lovaina Ruiz | 03-02-2006 | Valoració: 10
Em sembla un poema genial, preciós, amb un llenguatge precís, intel·ligent. No puc dir-te res més. una abraçada.
-
Crec que ets algu molt coherent[Ofensiu]Joan Casacuberta | 30-01-2006 | Valoració: 10
Les teves opinios que tens disseminades per tot aquest portal responen a una coherencia espectacular. Concretament crec que ningu ha defensat les seves idees com fas tu. En un dels teus ultims comentaris sobre la obra de -mvidal- en el poema UN NEN MORT crec que has estat molt incisiu i correcte. Et segueixo!
-
una agradable sorpresa trobar-se amb tu en aquí a rc[Ofensiu]Marc Freixas | 20-01-2006
és molt satisfactori per la bona salut poètica catalana, trobar-se a un poeta com tu enmig de tota la immensitat que s'amaga rera la societat nostra actual, podriem dir tan desestructurada en el fons de qualsevol qüestió
les teves paraules gaudeixen d'un sentit nou i molt evocador
tenen la força i la direcció directa necessària per denunciar totes aquelles coses que ens importen de veritat
gràcies per escriure carles...
gràcies per ser també aquí
salut -
espero[Ofensiu]silvia_peratallada | 18-01-2006
que siguis una mica bruixot, i ho puguem veure tots.. especialment els teus nebots!!!
GEnia, el poema, per no variar..jeje
salut i revolta, company!!
Endavant!!
Sílvia
l´Autor
88 Relats
119 Comentaris
101262 Lectures
Valoració de l'autor: 9.32
Biografia:
Sóc de Mallorca. Visc a Barcelona, al barri del Clot. No estic content de les coses. No vull que em facin creure que somniar en les coses fa de cop canviar-les. No crec en la individualitat si no és col·lectiva, i al revés: és impossible la col·lectivitat si no és individual. La vida pega cops, però és per a això, la vida. Si no, valdria més no créixer, volar per l'univers, no ser-hi. Però som aquí i cal que ens comuniquem. I ja no escric res més.Salut, independència i socialisme
carlesrebassa@gmail.com
Últims relats de l'autor
- Tríptic anal
- 5 poemes de l'any 1
- Sextina de La Fornal
- Son Llatzet
- Joe Cocker i Miquel Àngel Riera
- Katiuskas provincianes
- Un cap de fava que parlava de Brossa
- Un llit
- Vídua i jove amb el cul rosa
- La lírica núm. 3
- La lírica núm. 2
- Els militants no han vingut al meu enterrament, car feien plans per a accions molt útils
- Sonet dels infinitius
- Penyora a Foix
- Els polítics