Anar pels camins que no vam anar.

Tot el que comença té un fi, i normalment eixe fí té nom i cognoms. Jo sempre he sigut positiva, pensant que tornaríes a mi com sempre, que tot tornaría a ser normal després de vore'ns, però no. Jo nosé si ens va faltar valor per a parlar o que ens va faltar, però no ens vam atrevir ni tan sols a aguantar la mirada més de tres segons, que ens passa? Serà veritat i s'ha acabat? Serà veritat i no tornarà a passar res més? Te'n has anat de veritat? Teníen una promesa recordes? eh?! Infinit joder, era infinit, eres tu. Eres un merda, no has tingut ni tan sols la valentia de mirar-me a la cara, als ulls. Jo me'n vaig d'esta pel·licula de por, comença a ser aburrida, pesà, i potser ho estic fent massa llarg. I em vaig donar conter que al final tot es perd, com t'estava perdent jo.