amor

amor presoner
has vist els seus ulls
has sentit la seva tremolor
ha vist els teus ulls
ha sentit la teva tremolor
quina extranya sensació
estimar amb prohibició
quin dolor tant profund
ser odiat amb tantes raons
les raons no son veritat, però
son sensacions, reals per a tu
injustes per el meu cor.
La remor del mar
la por a la tormenta
l'escalfor del sol
forces incontrolades
foraden aquesta ànima
odiada per el teu amor.
Ja el temps no m'ajuda
s'ha al.liat amb tu
m'allunya com les ones
m'espanta com els peixos
s'espanten amb el vol
de les gavines.
Soc jo qui mana sobre mi
no ho puc oblidar
ets tu, però
per qui pateixo tant.