Amor 2.0

Hui he somniat que a través d'un botó al facebook, podia fer que et colpejaren descàrregues elèctriques. Si et retwittejava queies de morros, i si t'enviava privats algú tractava d'ofegar-te amb les mans. Cada cop que pujava una cançó al megaupload, t'arreaven una patada a les teues parts, i cada dos vídeos de youtube marcats com a favorits et xafaven els peus amb una mobilette. Quan he entrat al tuenti t'han atropellat, i en tractar de fer la meua pròpia xarxa social amb el ning, una màfia xinesa t'ha perseguit pel port. Ni a myspace estaves segur: només entrar, d'una hòstia amb una vara de fusta tan fet saltar les dents. Me n'he anat assabentant de tot perquè el Google Reader m'anava enviant els avisos.

Supose que és per això que ens hem despertat així, o jo me he despertat així, aferrada a les teues cames i no, deixa de riure't, cabró, que no et pense deixar a anar fins que no em prometes que mai no em deixaràs per la primera pelandusca amb més de 20000 scrobblings al last.fm. Que els teus correus els puc borrar però l'olor que deixes al llit no crec que se n'arribe anar mai, ni tan sols amb llençols nous comprats a l'e-bay.