Un nou dia

Un relat de: Dida

Un nou dia, sona el despertador, obro els ulls, desperto d'un somni profund, em vesteixo, esmorzo, em preparo per noves i monòtones situacions; un nou dia per afrontar es presenta davant meu.
Dia gris, gent als carrers, cares noves que amaguen vides ocultes, preocupacions, reptes, alegries e il·lusions. Mirades confuses i sensacions estranyes recorren el meu cos.
La felicitat no esta present, em trobo en un laberint, tot em bloqueja, em sento confusa, problemes, cor trencat, batecs nous, dubtes en l'interior, ràbia, impotència i tristor present en la meva persona i ... no puc plorar!!
Impotència per un costat, els humans cometem errors però... i aquells que no en cometem i hem de pagar?...la vida es injusta i molt cruel!!
Il·lusions per un altre, il·lusions que no es faran realitat, somnis que es realitzen, et fan vibrar i t'il·luminen els ulls de nou, però després es difuminen i poc a poc se'n van per sempre.
Casi 6 anys que queden enrere, on es trenca tot el viscut, res perdura i la constància per tot el lluitat desapareix en un obrir i tancar d'ulls.
Em pregunto de què serveix donar tant, fer tant i demostrar tant...

Estic immersa en un buit, res m'és favorable, res em somriu, la foscor m'envaeix, em sento perduda, sola i sense trobar la llum que il·lumini el camí que he de seguir.

(Gràcies per llegir-me i acompanyar-me en aquesta etapa que travesso)

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: