Quatre línies mal escrites amb Amor i Melangia després de cinc anys units

Un relat de: Dida

Amor sí !!, amor, perquè t'estimo com mai havia estimat. Els sentiments que flueixen del meu interior m'inspiren en creure que ets la persona amb la que m'havia de creuar dins del meu destí, la que m'havia de despertar el sentit de la vida, de l'amor, la relació, l'estabilitat, el matrimoni, la família, l'envelliment i la mort.
Tot va començar en una mirada, cafès plens d'excitació i entusiasme, xerrades plenes d'harmonia i neguit, esmorzars que simulaven els nostres sentiments, passejades divertides on els jocs eren els principals protagonistes, escapades diverses, on el principal era estar un al costat de l'altre, no importava ni quan ni ho on, ni amb qui, sinó..., estar junts, notar com els nostres cossos es necessitaven cada vegada més i més.
La nit d'aquell tretze de Febrer, la passió i la indecisió van ser les gran protagonistes. Aquella emoció davant el primer contacte, aquella il·lusió de les nostres mans tremoloses acariciant la pell, la tendresa dels nostres llavis, la humitat de la suor sobre el ventre, el soroll del cor bategant amb força, els primers gemecs, la respiració accelerant cada vegada més, l'aroma del nostre sexe omplint l'habitació i finalment una sensació de llibertat i placidesa ens va fer gaudir fins assolir la plenitud,...el clímax. Es fa clar i el sol truca a la porta, quin bon despertar, tenir-te al meu costat...
Al igual que la terra i l'oceà, la nostra unió va succeir sota el mateix sostre, on vàrem començar a conèixer el sentit de compartir, respectar, de construir, del compromís, la seguretat,..en fi,...del saber estar.
Com en la meteorologia hem tingut anticiclons, borrasques i depressions, però el més abundant ha estat la bonança, on el sol amb un càlid benestar i les estrelles brillant amb intensitat, han estat presents en la nostra parella, sense misterioses boires i on les pluges jan aparegut en contades ocasions.
Hi han sentiments i emocions que donen una dimensió entranyable a la nostra relació, una relació digna, admirable i envejable per molts.
Per això de l'amor es tan complex...un dia creus que l'amor de la teva vida està aquí i a l'altre... apareix la melangia sí!! melangia perquè et noto llunyà, com la muntanya del mar, en contacte per rius i afluents però distanciats per valls i turons i...et sento tan lluny,...tan!!!
Els principis no poden ser eterns, però sí la foguera que vàrem crear aquell divuit de gener, aquella foguera que encara continua viva, tan viva com al principi però amb menys intensitat, encara sento l'escalfor que desprèn, Hem d'aconseguir que la flama creixi de nou, hem de posar llenya a la nostra foguera i obtenir les espurnes més lluminoses i plenes d'amor que haguem pogut veure fins ara.
Reviure el passat m'apropa a tu, vull ser qui posi la música de la teva felicitat eterna i et faci oblidar les melodies negatives que hem viscut.
Per sempre teva,....DIDA9


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: