Caos interior

Un relat de: Dida

Fa temps que les coses van començar a canviar.
És sota la llum que em proporcionen tres espelmes i l'olor d'una bareta d'incens on escric aquests mots.
La lluna no brilla i la pluja no es dolça.
Tot es silenci, el silenci...el meu gran aliat, el rei de la nit i el mestre de la foscor.
A la nit no ets res. La felicitat es por, la confiança temor, l'alegria terror i la vida negror.
Tinc els ulls freds, la boca muda i el cor inquiet.
Al carrer ni una ànima i el món ja no respira,...és el meu moment.
Sento la meva ànima morir, sento el meu ser agonitzar, sento que perdo la vida, una vida sentenciada a patir allò no desitjat, un caos en l'interior, un caos que destrueix tot allò que vaig ser, tot allò que desitjava, fent de la meva persona una indesitjable, perdent la credibilitat en algo inexplicable.
Diuen que és; anisietat? angoixa?depressió?...que més dona sino té solució!!

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: