Amb mi no s'hi juga!

Acabo de veure a la tele un partit força interessant; el derbi basc, la Reial contra l'Athlètic. L'equip donostiarra, aquest any, va líder. A principi de temporada van fitxar l'entrenador del Nantes, Raynald Denoueix i, es pot dir, que l'home ha tingut molta sort. La primera temporada a la lliga de les estrelles i ja encapçala la classificació general. Tot un èxit.

Els lleons semblaven gats siamesos. Els hi han passat per sobre amb molta facilitat. Dos gols del recuperat Darko Kovacevic en la primera part i tres punts al sarró. Els de Julen, que avui estava a la banqueta, s'han mostrat inferiors des del primer minut de joc. El plantejament ofensiu dels seus oponents no podien ni sabien contrarestar-lo. Els extrems donostiarres entraven per les bandes com i quan volien i posaven en evidència la qualitat tècnica i la preparació física de la línia defensiva. A Jupp Heynckes se'l veia al fons de la banqueta amb cara de circumstàncies. Dos cops de cap, en els minuts 20 i 40 de la primera part i el partit ha quedat sentenciat. Es podien haver estalviat la segona part. Els d'Anoeta han adormit el partit al mig del camp, tocant i tocant la pilota. Els de San Mamés tan sols han disparat un cop entre els tres pals. Un xut ras del guipuscoà, Bittor Alkiza que ha acabat mansament a les mans de Westerveld.

La Reial domina la taula classificatòria amb 36 punts, a quatre del segon, el Betis. Els de Biscaia sumen una nova derrota fora de casa i estan a tres punts de la zona de descens.



Moltes vegades, després dels partits que fan a la tele, m'agrada jugar a fer de periodista. M'entreté i m'agrada col·leccionar fitxes de les incidències i marcadors dels partits. Fer la crònica, vaja. Farà uns sis anys que ho vinc fent. Dec tenir unes quaranta i escaig; les guardo a la tauleta de nit i, a vegades, els hi dono un cop d'ull.

Avui, he decidit explicar tot això, fora de la llibreta on acostumo a escriure, perquè encara estic trasbalsat per tot el que ha succeït. Vull deixar constància del que ha passat. Aquí hi ha gat amagat i penso actuar al respecte. Algú s'ha posat a jugar amb la intel·ligència dels telespectadors.

Encara em faig creus del que he vist. A dos quarts de deu he volgut veure el resum dels partits a TV3. M'encanta veure la repetició de les jugades més importants, la travessa de la setmana i els possibles errors arbitrals. Celta-Betis X; Osasuna- Valladolid 1; Reial Societat- Athlètic X ???

Què? L'han cagat, és un 1; 2-0, per tant 1.
Miro el resum i dos gols de Darko a la primera part iiiiiiii.........Dos gols d'Ismael a la segona part per empatar el partit. Dos gols de xut ras d'Urzaiz. Els he vist i no es tractava de cap partit d'altres temporades. 2-2.


Encara ara, mentre deixo constància del que dic, estic acollonit del que està passant.

He picat al veí i li dic,

▬ Manel, mira que he arribat tard i no sé com han quedat els bascos. Em pots dir el resultat? - li dic després de saludar-lo
▬ Un partidàs, 2-2. -Em diu, satisfet
▬ N'estàs segur? - molt sorprès
▬ I tant, a la primera part guanyava la Reial però a la segona el Bilbao s'hi ha posat les piles i els ha tret del camp. Un altre cop, l'Urzaiz. El paio està en molt bona forma. Què, no et va bé per a la travessa? - amb una rialleta

Impossible!! M'acomiado i entro a casa amb la intenció de veure altres canals. Antena 3, 2-2; Tele-5, 2-2; City TV 2-2; BTV, 2-2. Dos gols pràcticament iguals. Ras i ajustat al pal dret.
He volgut assegurar-me que no era una il.lusió, un somni. He engegat l'ordinador i he entrat a internet, a la pàgina, goles.com. Efectivament, si Urzaiz tenia 9 gols, ara ja en sumava 11. Si la Reial tenia 30 punts i el Bilbao, 17; ara tots dos equips tenien un punt més, 31 i 18, respectivament.
Quin partit vaig veure jo?
Però quin partit vaig veure jo? El partit acaba 2-0 i la repetició acaba 2-2. Estic bé del colesterol, ara farà un mes que em vaig fer una analítica general, també estic bé de sucre, la meva relació de parella diríem que funciona després de quinze anys. A la feina em trobo a gust, còmode, vaja que no pateixo el tan temut estrès del qual, en aquests temps, tothom en parla. Fa molt que sóc carter i m'agrada la feina. Sóc sociable. Els dimecres a la tarda, amb un grup d'amics juguem el partidet i després anem a picar alguna cosa. La meva filla treu bones notes i se la veu prou alegre tot i que està en plena adolescència. Tenim una bona relació. No pot dir el mateix la seva mare. Si tot això que explico indica que tinc una vida, més o menys plàcida, per què he vist un partit i el món sencer n'ha vist un altre? Què m'està passant?
Una embrionària malaltia mental?
Paranoia?
Psicosi?
Un quist al cervell?
No puc cedir, no puc admetre l'empat. No m'he adormit al llarg de tota la retransmissió. He vist la cara de la derrota en els bilbaïns i el de la victòria en la de Karpin, Xabi Alonso, De Pedro, De Paula, etc. Ostres!, és que fins i tot recordo l'apunt final del comentarista:
"Otra victoria de la Real ante un Bilbao inoperante, pasivo, estéril. El derbi basco se ha saldado con dos dianas del nuevo pichichi de la liga, Darko Kovacevic.

A sobre, em passa això quan estic sol! Les dues dones de casa han marxat juntes al teatre. El papa futbol; nosaltres cultura, ha comentat, ben fort, per tal que la sentís, en tancar la porta. No tornaran fins tard.

Sol!


No tinc amb qui parlar. Em fa vergonya agafar el telèfon i trucar l'August o al Marcel. Una, de segur que es fotrien de mi i em dirien, company, gràcies m'acabes d'arreglar el cap de setmana. "Muy bueno lo tuyo, por tesigo, tesigo" Sempre em diuen el mateix. Dos, em fa molta vergonya explicar-ho i pensarien que estic tocat del bolet. De fet, jo ho començo a pensar. Crec que tot això són cabòries sense sentit. D'acord, però, Josep, com han quedat?
Ja parlo sol!
Me'n vaig al llit!


La mare que els va parir!
Començant per la meva sogra i acabant per la La Liga de las Estrellas!

Estic tancat a la meva habitació mentre sento la veu del balcànic al menjador:
"No se prrreocupe señoga, ya le pasagá. Comprengdalo, señoga, su magido no ha entendidoo la brrroma."

Quins collons! I tant que l'ha he entès. M'heu fet passar per boig davant tothom. Que us bombin a tots: Amb mi no s'hi juga!

Un cop agafat el son em desperta el timbre de la porta. Qui podrà ser si la Trina i la nena tenen claus? M'aixeco, vaig cap a la porta. Demano qui és i em respon ma filla,
- Papa, obre si us plau, que no trobem la clau.
Obro i amb un xivarri espectacular em trobo a tota una colla de malparits, començant per la meva dona. Aquesta idiota que tinc per esposa es planta davant meu i em diu que ja feia un temps que havia escrit una carta al programa de Tele 5,

"Dale una sorpresa, mujer!"

i que l'havien seleccionat.
I que l'havien seleccionat, (mentre reia, cridava i tornava a riure, emocionada) I que jo era el tipus afortunat.

No sé ni que m'està dient, miro darrera d'ella i veig tot de focus i càmeres i gent, Cagontot! Allà palplantat estava el president de la federació espanyola de futbol, Angel Maria Villar, el que fora expeditiu defensa dels bilbaïns. Al costat, Valerio Lazaroff, que deia que venia de Tele 5 i no sé que em deia. Darrera d'ell un paio em dóna una tarja de presentació,
José Luís Marín,
Consejero Delegado de Goles.com
Al seu costat, el podrit del meu veí acompanyat de la portera del bloc. I feien entrada fins el saló de casa, abraçats i somrients com dos alcohòlics, Atenció!!! els dos suposats golejadors del partit que feia unes hores acabava de veure.
L'Ismael i el Darko asseguts al meu sofà, amb texans i la samarreta dels seus respectius equips. I encara faltava gent...
Les càmeres enfoquen la porta d'entrada del meu pis, els focus il·luminen el rebedor i rient com una bleda assolellada es presenta la Gemio.




Jo, no sabia on ficar-me. Què era tot allò? Ara sí que definitivament he pensat que ja no hi tocava. Amb sabatilles, bocabadat i amb un fil de saliva que em regalimava per la barbeta, l'estrella que acabava d'arribar m'acosta un micròfon als meus llavis caiguts i em diu:
 ¿Sorprendido, señor Josep?

Me la miro com un imbècil i abans de contestar-li em dóna un rampell de clarividència m'abaixo el pantaló del pijama i li dic:
- ¿Sorprendida, Señorita Gemio?
(Que estamos en el aire! Coñio que estamos en el aire!)


Abans de tancar-me a la meva habitació els he dit que no volia a ningú a casa meva i que els donava un minut o trucava al 091. Que tothom sortís del meu saló cagant llets. I allà els vaig deixar a tots.

Havien arribat a manipular les imatges del partit.
Havien manipulat la meva tele i el meu cervell.
Tothom estava conxorxat!!!
Ja no m'importa ni el resultat!!!
I que es vagi preparant la Trina!!!