AMB EL TEU DOLOR

Amb el teu dolor, amb el meu sofriment
a corre-cuita
amb el dolor del món recostat
sobre la meua ànima.
La meua pregària és per tu, per tu els meus llavis
subjectant la nit apresa,
pel món la meua veu viva de sang.
Així és, necessites oració i silenci
i al món li fa falta la meua gola
entreoberta.
El teu dia està marcat com el d'una rosella,
ho entendràs, ja veus,
una paraula solament
des del cel complet.
Ja que està tremolant el plor
del món que renaix
com un pardal trencat entre els dits
i el meu temps.
Amb el teu dolor, malestar sempre nou,
amb el mal del món entre les venes,
junt a la terra que necessita pau
ja que la pressentim,
per a renovar-nos en la llar.