Amb el temps la merda se'ns tira a sobre.

Serà com ha sigut sempre, un camí ple de pedres, buixes, gripaus i contes fantastics que mai tenen sentit. Després vindrà el abans del després i ja no podrem tornar a ser els de les fotos. No hi haurà res que esperar, ni somriures que recordar. Estarem plens de quilòmetres de mes i moltíssimes promeses incomplides. El dia que te'n vas anar estava tan convensuda de que tornaríes que ni tan sols et vaig trobar a faltar, i ara que t'espere no me'n adone de que el temps passa i el pasat pesa...