Amb el cor a la mà

Hola Gemma. Jo crec que, per damunt de tot, el teu relat és un exercici de sinceritat, una bona reflexió, en veu alta això sí, sobre una qüestió, com has pogut comprovar en els comentaris precedents, que voreja aspectes de la naturalesa humana que sovint ens replantegem: sentiments, dubtes, certeses i qualsevol idea o emoció que pugui costar d'exterioritzar i tenir la seguretat que prenem la decisió correcta o que els altres ens comprenen.

En aquest sentit, estic segur que va ser un encert decidir-se a escriure aquest text perquè demostra l'existència d'una ferma capacitat i voluntat per afrontar amb èxit la majoria de reptes d'aquesta vida. Ara bé, tampoc vull donar-hi un to transcendent. Insisteixo, crec que és una instantània valuosa, un graó indispensable, una introspecció necessària per tothom, i que avui, per sort, mires de reüll, amb valentia, des de la perspectiva d'algú que té les mans plenes de projectes realistes i és conscient que sempre és d'agrair que les paraules trobin una certa complicitat.
Gràcies Gemma!

Ben cordial,
Jofre.
PS. Així que vas fer el Treball de Recerca sobre dofins! I, a més a més, has descobert una interessant fórmula d'alguns petits somnis!. Benvolguts/des relataires, feu un petit viatge per llegir els relats de la Kispar Fidu!

Els sentiments, tens tota la raó, sovint són complicats. Ja no el fet d'entendre's un mateix, sinó d'expressar-los. És com un joc, un trencaclosques on vas col·locant les diferents peces per tal de tenir un dibuix ben definit, però sempre te'n falta alguna. I quan per fi creus que l'has trobada, aleshores no encaixa exactament en el lloc que li tenies assignat.

Però les persones no som éssers individuals. Si més no, jo no ho veig així.

Crec que necessitem els altres. Tots aquells qui ens envolten. I que els altres, als quals de vegades judiquem amb certa fredor, ens necessiten a nosaltres. Amb aquest joc de paraules o de frases, el que pretenc insinuar és que el que una persona sent, en algun altre moment ha estat sentit o ho serà per una altra persona.

No som éssers individuals. El que passa pel nostre cap, pel nostre raciocini... o movent-nos ja en terrenys més allunyats de la lògica: pel cor, per l'ànima... tot aquell cúmul de sensacions que ens fan dubtar i enfrontar-nos a la incertesa de què és el que sentim, ja ho han sentit amb anterioritat altres persones.

No m'he explicat gaire. Ho sé. Però com bé dius en el relat, Hi ha certes coses que em resulten molt difícils d'exterioritzar i d'expressar.

LLIBRE

Quanta veritat!

forma part de la condició humana deixar passar oportunitats per després poder-nos lamentar per haver-ho fet!... tan de bo no fos així!

A vegades és molt difícil dir el que sentim, per diferent motius, por, vergonya, desconeixement... però de tan en tan hem d'intentar expressar tot allò que sentim, encara que només sigui per alliberar-nos i de forma egoista, és molt dur guardar-s'ho tot per un mateix...

Crec que tothom té problemes per expressar el que realment sent, però hi ha gent que ho dissimula millor. També hi ha gent que està acostumada a dir en tot moment allò que sent, cosa que segons com és miri també està molt bé... jo, personalment, sóc molt gelós dels meus sentiments, son meus i amb mi es queden. Això sí, quan s'ha de dir alguna cosa important a alguna persona, tard o d'hora surten les paraules... sempre surten.

una abraçada,
Jordi.

PD: ho he de reconèixer, no m'he pogut estar de donar un cop d'ull al teu ‘espai'... interessant.
M'ha agradat veure la música que t'agrada, i m'ha cridat especialment l'atenció "I need some sleep"... una cançó aparentment simple, però brillant!... suposo que ja el deus conèixer, però tot hi així et recomano el disc "Beautiful freak", i especialment la cançó que porta el mateix nom, dels Eels, per suposat.

Gràcies Laivine per la teva opinió i pels teus consells. La veritat és que abans si que ho era de bastant reservada. Però crec que ara, amb el pas del temps, ho he anat millorant. Tot i que sempre hi ha algunes coses que costen més de expressar.
De fet aquest "escrit" el vaig fer aquest estiu, uns dies que estava una mica "melancolica" i vaig generalitzar bastant.
Merci de totes maneres!

Hola... M'ha agradat molt el teu escrit, i m'has recordat molt, amb la teva forma de parlar a una persona... A un amic a qui li costa molt expressar el que sent, que es tanca dins seu i li costa molt explicar les coses i intentar solucionar-les, penso que aixo no es del tot bo. Intenta que, a poc a poc, no et costi tant expressar el que et passa, crec q tancar-se en un mateix és dolent ja que et fas mal a tu i als que t'estimen. Només es el que jo crec eh...
Bé.. seguire llegint els vostres escrits, que tots son molt interessants!