amants de la Terra, la Vida i la Llibertat

Tenia ganes de cridar
Visca la Terra al teu costat
com sempre, no has fallat.

Tenia ganes de parlar,
de cantar, de sincerar
allò que, per respecte
encara no havia comentat.
I sense voler, m'he hagut de plantejar
viure aquest joc al teu costat

I potser tu, no ets com aquells tronats
sinó més lliure, més sincer
i series capaç d'entendre'm bé.

I si que voldria,
si no deixéssim de ser amants
de la Terra, de la vida, de la llibertat.

Però ara em parles d'una història
que, d'idílica, costa no enamorar
i em fascina, i m'impressiona,
perquè sé que trionfarà.

I si que voldria, per donar-te
allò que puguis necessitar
un petò, una aferrada, un lloc al meu costat
que és el que diferència el no tenir-te de l'estar.

Però potser tu, només parles per parlar
que et conec, i sé que ho fas,
i no voldria allunyar-te del meu pas
si les paraules no t'agraden, les cremes i ja està
que em coneixes, saps que em passa,
que penso, i no té importància,
que sóc sincera però no vull rols forçats.

I enlloc d'escriure, pensar, argumentar
crec que el millor és deixar-se portar
que les històries no es poden forçar
que si el fil es trenca tornarem a ser humans.

I arribo a casa, i et llegeixo
el que abans m'has comentat
i és preciós, m'he emocionat
sembla amor del de veritat

I sento que realment
això no és un pou foradat
no és enveja, ni m'he decepcionat
però et veig lluny del meu costat.

He decidit no fumar més
si aquestes coses he de pensar
que no tinc respostes, i un solar
se'm fa el Pedraforca, si em deixo anar.