Als peus hi tinc pessigolles

Pot semblar extrany, però
no tinc complexa de grassa,
ni de lletja , ni de baixa
ni de panxa, cul ni pits.

Aprofito per confessar
ara que ningú em sent
el meu gran torment;
poques vegades em veuràs els peus.

El volum, al cap i a la fi, tant li fa
hi ha a qui li agrada i hi ha a qui no tant
si no volen, que no mirin, però tenen què agafar.

La bellesa, visca la varietat
potser una mirada, és millor que un retrat.

L'alçada si que no es pot canviar
però sempre depèn si tens qui comparar
alta o baixa, amb orgull, que en horitzontal és igual.

Potser tinc panxa, i li he posat nom
Moritz, i falta d'esport de cognom
però no me'n faltarà si la dansa del ventre vull ballar.

I el cul, ja és tradició familiar
que sóc dona, i les Jabieles*, amb orgull l'hem de portar

Els pits, amb l'edat
potser costaràn d'aguantar
i si molesten al ballar ska
t'apretes els sostens i ja està

Però dels peus, serà millor no parlar
que o són bonics o lletjos, tu diràs
però amb els complexes no s'hi juga,
i no te'ls deixaré tocar.

*NOTA:
Jabieles: A Mequinensa, poble matern, nom que se'ns dóna a les dones de la nostra família.