Als altres. Escriuen: Artemisa-Basilea i Josep Bonnín

.. a aquells que no tenen res, que el foc se'ls crema per dins...a aquells que viuen a l'altre banda de l'estret i que somien amb un petit tros del que nosaltres rebutjem dia a dia...a aquells que dia a dia valoren la més minima cosa, perquè en realitat es l'únic que tenen...
...a tots ells..un record...un motiu per viure...un últim respir...

Als qui com tu tenen paraules d'ànim per als qui no en tenen, als qui com tu relaten histories, creen mons, i comparteixen sentiments, als qui com tu plenen les ments i els somnis d'aquells a qui ens agrada llegir coses boniques...

..als qui sempre estan aqui, per mi, per tu...als que tenen un somriure descrit amb paraules que reneixen..als qui esborren les llàgrimes amb escrits banyats de tinta...als qui hi son per no fer-nos oblidar que hi ha un món, allà a fora per compartir...

...Als qui vencen la tortura mitjançant lletres apassionades, als qui dediquen poemes a la lluna, com tu, als qui dansen amb les paraules camins de llum i ombres per mostrar-nos diferents aspectes als lectors expectants de nous relats, als qui viuen una part de sa vida agafats a una ploma, un bolígraf o un llàpis...

Als qui amb fils de foscor, trunyellen estores d'esperança. Als que cada dia, és un miracle que els dona la capacitat de crear harmonia i equilibri al seu entorn. Als que estimen sense condicions. Als que son capaços d'acceptar situacions, però mai de resignar-se front a elles. Als que a través de la paraula transformen el món que estem vivint. Als que sempre tenen la ma disposta per ajudar a algú que ha caigut i que no son gens orgullosos de aixecar la seva quan cauen.

.i a nosaltres, perquè no...aquells que disfrutem d'una paraula bonica, d'un somni descrit, d'una poesia feta realitat...aquells que en tenir paper i llapis davant creem un món nou, un món anhelat, un món nostre...

...als que amb relats vetllen els somnis dels lectors assedegats de lletres, als que tracten de traure-li suc a la vida i no es deixen persuadir per la tristesa que ofega, per als que veuen un demà brillant no un ahir trist i apagat, per als que demostren la seva força en els moments més difícils, per als que vessen sobre el paper tot allò que pesa, que admiren o que volen compartir...per a josep i basileia

als que amb relats vetllen els somnis dels lectors assedegats de lletres, als que tracten de traure-li suc a la vida i no es deixen persuadir per la tristesa que ofega, per als que veuen un demà brillant no un ahir trist i apagat, per als que demostren la seva força en els moments més difícils, per als que vessen sobre el paper tot allò que pesa, que admiren o que volen compartir...per a josep i basileia I ARTEMISA "Que coneix l'eterna cançó i la canta en veu alta"

"Que coneix l'eterna cançó i la canta en veu alta" ...i tots l'escoltem encisats...