Almoina

et torno a felicitar per aquest poema que és un petit gran homenatge al poeta...i la poesia

una salutació
joan

Tal com ja ha comentant l'amic Juan G. Pons, "Almoina", un petit poema que et fa rumiar, pensar... reflexionar...

Almoina: allò que hom dóna gratuïtament per socórrer una necessitat (diners, menjar, roba...), però també: deixa o llegat testamentari i donació.
Sí, la poesia es pot considerar almoina. L'art de l'almoina. Art gratuït, que alimenta l'esperit de les persones necessitades de paraules, ens acompanya en el goig i ens recolza en la tristesa.
La rebem en néixer, en els primers versos del padrí aficionat; l'escrivim per als nostres primers amors platònics; l'enviem a través del millor amic, el dia de la nostra boda, embolicada en una cinta, a la dona amb la que anem a casar-nos; la escrivim per als nostres pares, per als nostres fills, per als nostres germans. Fins i tot, amb el vers més curt, apareix en el nostre epitafi.

Jo també, poetes, "només vull
l'almoina dels vostres mots,
per sobreviure al deliri infame
de la vostra absència."

Enhorabona, gypsy, un magnífic poema.

El de l'Almoina.

Diuen que satisfà tant al que la dona com el que la rep...

No és possible,
viure sense poesia!

M'has fet rumiar sobre la gratuïtat. Gràcies.