Allò que realment és sense ser real

Un relat de: Xantalam

En acotar el cap sota l'ala
de libèl·lula, flors ingràvides
plovisquegen silencioses
sobre un cel encès de mel porpra;
avions d'aigua solquen prades
amb hèlices de violeta.
Un home alat, la dona en xanques,
volcans regalimant paraules,
bicicletes entre dos aigües,
una sardana de planetes,
boles de foc, druides en òrbita
-la celístia en el teu rostre-
astre enfuriat de besades.







Comentaris

  • gypsy | 06-12-2009

    m'encisa el simbolisme que traspua, la força de les imatges que hi vessen, com la poesia pura que es frueix dels teus mots.

    Un luxe llegir-te!


    gypsy

  • Si és sense ser real, deu ser un somni[Ofensiu]
    T. Cargol | 24-11-2009

    ja alliberat de qualsevol deformació cultural i social o sigui, lliure d'evocar el que sigui. Bona utilització de la fantasia amb paraules i imatges atraients.
    Felicitats!
    T.Cargol

  • No era fàcil...[Ofensiu]
    Bitxa | 21-11-2009

    ....escriure sobre aquestes imatges,almenys per mi.
    M'encanta aquest video,i si mentre escoltes la música llegeixes les teves paraules es crea un univers fantàstic.
    De vegades no cal pensar gaire,deixar-se portar per un clima sensitiu,
    imatges,
    música
    i paraules
    que reals o no et fan sentir.
    I el sentiment si que és real.
    A vegades imagino móns com aquest de Mike Oldfield,em ralaxa.

    Gràcies per participar!

l´Autor

Foto de perfil de Xantalam

Xantalam

100 Relats

591 Comentaris

140781 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
Conservo en aquest web, com la llibreta vella que no tinc, els primers poemes (manquen una bona colla de poemes inèdits de la darrera època). Tots ells m'han dut a la publicació del primer llibre "Dona i ocell" en la col·lecció de Poesia Edicions de la Guerra de l'Editorial Denes.

Aquest llibre ha estat guardonat amb el XXXIè Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez - Ciutat d'Alcoi . Editorial Denes, 2014.





El meu segon llibre, "Quatre arbres" rep el XXXIXè Premi de Poesia Catalana Josep Maria López Picó dels Premis Literaris Vila de Vallirana el 2015 (Viena Edicions, 2016)




***

Nascuda a França per "accident" i anatomopatòloga de professió, són algunes de les dades més originals. Pel que fa a la resta, bastant més corrent... Potser el meu interès per la poesia, i les arts en general, m'ajuda a deslligar-me del més quotidià en l'intent de crear quelcom bell. La meva professió m'ha deixat poc temps lliure que dedico fonamentalment a la família i a llegir. Aquest és el primer pas per aprendre a escriure, però sospito que puc quedar atrapada en la xarxa dels lletraferits.

Maig, 2008

xantalam@gmail.com


Bloc de poesia Enfilant finestres

Bloc del grup de poesia Reversos Reversos grup poètic