allò que no he fet...

M'agradaria que algú m'escrivís aquestes coses, veus tu. I si resulta ser un poema cantat a l'aire o a quelcom intangible, ay, qui fos intangible! Crec que el teu nivell de poesia és per ser envejat! Ara bé, aclarim que, jo, pòèticament parlant (i quanta poesia se'n podria fer!), sóc un mal analista del gènere (sense que això sigui treure mèrits, eh, ull!).

No entro gaire al web i tampoc escric assíduament; segurament per manca de temps, o per no trobar el moment adient. Però quan decideixo fer-hi un cop d'ull em trobo amb poemes com aquest i no és fàcil tornar a sortir. Potser en un futur escric un poema que porti per títol: "Allò que no he fet... escriure més (i més bé) del que ho faig ara". Res, només felicitar-te per l'escrit, i per què no, potser m'has "ajudat" a decidir-me per no dir més endavant "allò que no he fet....". Siau i moltes felicitats!

Capità Harlock

El desig, un gran motor d'inspiració.

gràcies, de tot cor

Mar, aquest poema és increïble! m'ha encantat.
Desprèn sensibilitat a cada mot. T'atrapa i et fa sentir cadascuna de les sensacions que descrius.
És una de les poesies que més m'han arribat de les que he llegit aquí.
No deixis d'escriure!

Per cert, si m'acceptes un cosell, no pensis en el que no has fet sinó en tot el que faràs. Hi haurà moltes platges, moltes nits...
Apa, una abraçada