Cercador
Alliberar la remor.
Un relat de: Espurnes- Compartir:
de la solitud dels boscos
d’atapeïda brolla.
Vull l’assossec,
per alliberar la meva remor.
A l’esdevenir els somnis,
en el preludi,
trobo la clau que m’obre la porta
d'una nova grandària.
Comentaris
-
Tranquil.litat.[Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 08-07-2019 | Valoració: 10
Expresses tranquil.litat en els teus versos, que són la garantia precisa del teu ser.
Magnífic poema que ressalta el silenci total en tu, per a gaudir-ho totalment.
M'ha agradat llegir-ho de nou, Espurnes.
Una abraçada...
Perla de vellut
-T'invite al meu últim poema editat, gràcies.
-
És meravellós[Ofensiu]Rafaelmolero | 10-10-2014 | Valoració: 9
Saber aïllar-se del món i estar i cercar la meravella silenciosa de l'esperit és molt important per a la persona. M' ha agradat molt...
Gràcies pel teu comentari en un poema meu... és molt important que agrade. Un salut d'amistat, Espurnes de Rafael Molero -
Silenci, i tant[Ofensiu]Somiadora sense somnis | 10-10-2014 | Valoració: 10
A una vida de tecnologies i canvis constants, un tren en acceleració contínua, el que més ens anima es trobar el tresor que amaga el silenci. Molt expressiu!
-
Espurnes[Ofensiu]Gabriel M. | 09-10-2014 | Valoració: 10
Breu i deliciós.
El silenci com una proposta de calma i sensibilitat.
Abraçades. -
moments de silenci[Ofensiu]Espurnes | 05-10-2014
Cert! Aleix necessitem el silenci per escoltar la veu del món interior. No conec el lloc que tu em comentes, tenim molts espais i unes hores determinades que ens ajuden. M'agrada compatir-ho.una abraçada!
-
Necessitem el silenci[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 04-10-2014 | Valoració: 10
Un cant al silenci, al silenci interior. coneixes el turó de les Maleses, a prop de l'ermita de Sant Pere de Reixac, a Montcada i Reixac? És aquí mateix, al costat de la gran ciutat. Hi ha molt poca gent, és frondós, verd i molt solitari. M'hi has fet pensar. I m'ha agradat molt. Jo també cerco espais tranquils a la muntanya. Una abraçada.
Aleix
Valoració mitja: 9.8
l´Autor
27 Relats
91 Comentaris
20997 Lectures
Valoració de l'autor: 9.80
Biografia:
Tot sovint em sento espurna vivint en un espai infinit.Com espurnes, volàtils, podem moure'ns en llibertat per l'immens espai de l'infinit. El veritable joc és la diversitat de formes, situacions, estats, emocions... tot és vida en trànsit ... envers la transcendència.
Inspira't i volaràs.
Vaig néixer una tarda de tardor del 1953.
Em varen regalar aquest nom: Esperança.
Jo em sento: Espurna.
La vida m'ha regalat un marit i dues filles que em fan sentir molt estimada i als qui estimo amb tot el cor, això em permet fer-ho extensiu al món.
Escric perquè m'ajuda a entendre'm a mi mateixa, al món i a alliberar ròssec.
Relats en Català em permet compartir i gaudir de les publicacions d'altres.
Moltes gràcies!
Si vols més informació:
http:espurness.blogspot.com
Esfontsararols@gmail.com