Cercador
Alè indestructible
Un relat de: gypsy- Compartir:
He estimat la teva ànima indòmita,
- per ser lliure, pura, insubornable -
ara que no hi ets, sé que encara et tinc
en un pedaç amagat dels records,
allà on guardo el tresor dels amors
esdevinguts com un regal inesperat.
I et sé carn acabada, pols sobre pols,
alè indestructible mentre respiro.
gypsy
Comentaris
-
Intuïció d'eternitat[Ofensiu]franz appa | 24-09-2011
Sens dubte és aquest el misteri de la nostra supervivència, de la nostra immortalitat: encara que la nostra carn ja estigui acabada, que només sigui pols, mentre els que van compartir la nostra memòria la conservin, serem un impuls de vida.
Vivim per conservar la vida, per transmetre-la, per llegar el nostre alè en una perpetuació que potser tampoc serà eterna, però que ens uneix a una cadena que sabem molt antiga.
La poesia té aquesta màgia: la d'apresar aquest misteri, aquesta intuïció d'eternitat.
Una abraçada,
franz -
Quina bellesa!![Ofensiu]Marc Freixas | 24-09-2011
Alè indestructible per reflectir vers rere vers
aquesta inesgotable melodia poètica
que regales de manera sublim
amb la teva ploma tan plena de paraules.
I per si no en teníem prou
ho fas per un amor ple de bellesa...
quina bellesa!!
Una abraçada ben literària... i real!!
l´Autor
377 Relats
2797 Comentaris
451099 Lectures
Valoració de l'autor: 9.89
Biografia:
Hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa.
Salvador Espriu