alba

De vegades, quan les circumstàncies m'obliguen a aixecar-me abans de que surti el sol, o quan torno a casa tot just acabats de posar els carrers, faig les passes més petites per tal d'assaborir el perfum de l'alba.
Camino per la vora del riu, en direcció a l'est, i observo com el cel va mostrant la seva gamma de colors.
Contemplo com el negre de la nit es converteix en aquell blau fosc tant lluminós. Com aquest és enlluernat en obrir els ulls el sol i comença el canvi de tonalitat de l'infinit.
És meravellós gaudir del joc que aconsegueixen els núvols, el sol i els últims estels tranuitadors. Una festa de tons freds i càlids, tots junts acomiadant-se, els blaus tancant els ulls, els grocs obrint-los.
Quant m'agrada escoltar el silenci de l'alba, el xiuxiueig de les fulles dels arbres, la remor del riu.
La pau acompanya el naixement de cada dia, i em resulta meravellós respirar i compartir el mateix aire que ell.
Quan m'agradaria que m'acompanyessis. T'agafaria de la ma i caminaríem junts. Tant poc a poc com les teves cametes t'ho permetessin. Sense pressa. Arribaríem a la punta del camí i t'agafaria en braços per que descansessis, per sentir el teu cor a prop del meu, per mirar-te als ulls i dir-te " t'estimo".