Cercador
al meu futur nét Martí: si jo fos un sol solet...
Un relat de: teresa serramia- Compartir:
vine’m a veure
que tinc fred
seria amiga del fred
i així els petitons
cercant el meu escalf
m’estimarien
desesperadament
si jo fos
un sol solet
els faria “tat”
rera el núvol blanc
del full d’escola
amb olor
de colònia Nenuco
i petons de mare
i plens a vessar
de cadires xiques
bates blaves
botons i vores descosides
i ulls extasiats
si jo fos
un sol solet...
Comentaris
-
ja ho ets un sol...[Ofensiu]joandemataro | 30-03-2011 | Valoració: 10
has fet un poema ple de tendresa i de màgia, mirat amb ulls d'infant... et felicito
i t'agraeixo molt els teus mots tan i tan amables, realment em fas sentir molt valorat
gràcies teresa
un petonet
joan -
Quanta sort[Ofensiu]Nonna_Carme | 30-03-2011 | Valoració: 10
tindrà el Martí de tenir una àvia tan "super"!
I tu em dones les gràcies pel meus comentaris?
Mira Teresa : Aquella amiga que tenim les dues, quan li vaig explicar que et coneixia de RC ,em va comentar que eres un"crack". No calia que m'ho digués,
jo ja ho havia descobert. i, per tant, sóc jo qui t'ha de donar les gràcies.
Fa poc que ens coneixem però dono gràcies pel carinyo i l'empatia tan forta que ha nascut entre les dues.
Una abraçada forta, forta, forta. -
sempre és un miracle...[Ofensiu]teresa serramia | 30-03-2011
el naixament d'un nen..., quin prodigi!!, Mirar-te en ell, és com submergir-te en un mar ple de misteris i de màgia.Mirar-te en ell..., embadaleix, dóna pau i joia
l´Autor
86 Relats
397 Comentaris
82780 Lectures
Valoració de l'autor: 9.95
Biografia:
Sóc una iai atípica, de 71 anys.., només...(què és això comparat amb l'eternitat...???)Sóc de Barcelona, del barri de Sants. I sóc tan rebel i esgarriacries, que no caso amb cap dels esquemes de. DONA, MARE, IAIA...ortodoxos...En fi, que "esguerro els patrons i els clixés" que dóna gust..(més aviat dóna disgust..a molts)
Felíç d'exercir de mestre...37 anys...M'enamoren els nens, la poesia i passejar-me per aquest espai fascinant de Relats.. M'omple de joia i "bon rotllo" trobar-vos per sorpresa, en el meu passeig atípic i desenfadat, NO propi d'una iaia que hauria d'estar pasant el rosari i fent "mea culpa" pels seus pecats...
Aquesta és la 1ª part de la meva, arrebatadora, impactant -és broma, eh?-, vida.