Això és un relat que va d'un home i una dona, i mira, s'aborreixen

Un relat de: Tiamat

Un home de Guadalquivir, beu te de poma, i el remena fent giravoltar la tassa amb la mà, esperant que es refredi. Davant seu, hi ha una dona de Lugo, que no li cal remenar, i engoleix un suc de préssec.
Ell porta una americana marró, de grans solapes, i la duu cordada per davant, intentant amagar la camisa rallada que va comprar-se fa poc, fart de rebaixes. Els peus els ha cobert amb uns mitjons de fil vermells, i amb unes sabates negres, de les que brillen. A sota la sola, hi ha una xinxeta clavada, però això només ho sap ell. Creu que li porta sort. Els pantalons, negres, tenen una vora descosida, però això no ho sap ningú, ni ho sabrà ningú fins que, d'aquí tres dies, l'home s'ajupi per recollir la funda de les ulleres, i els seus pantalons s'esquincin, deixant en evidència uns pobres calçotets esgrogeïts que no tenen culpa de res.
Ella s'ha posat un vestit de tires vermell, tacat de floretes blanques, que li arriba als genolls. Porta mitges, i un jerseiet verd, de primavera, que li cobreix només les espatlles, per no passar fred. S'ha calçat amb unes botes de pell marró, que es corden amb una cremallera per la banda de dins. Cada vegada que intenta creuar les cames, les cremalleres topen entre elles, deixant anar un so esgrafiat que desconcerta aquell que el sent. El cabell, curt com el porta, ha estat pentinat amb una passada de mà, fugaç, que ha confiat massa en que els anys amb el mateix tallat ja s'encarregarien que cada ble es dirigís al lloc adequat.
Tot i que són asseguts l'un davant de l'altre, amb la taula que comparteixen entremig, eviten en tot moment que els seus ulls es trobin, i els embolcalla un silenci que és tan espès com conegut.
- I si fem veure que estem enfadats? - pregunta ella, arrissant-se la tireta del vestit al dit índex.
- No.. - respon ell, movent el peu inquiet -, ja ens vam enfadar fa una setmana.
De nou, el silenci. S'han mirat de tantes maneres, que no saben quina nova expressió posar als ulls. Ell dóna copets a un tovalló de paper que, rebregat com està, ha agafat forma de pilota. Un cop més energètic del previst, fa que el tovalló rodoli fins desplomar-se per la vora de la taula, i caigui sense pressa fins al terra. Ella, que ha contemplat tota la trajectòria del paperet, sospira, fent un glopet del suc.
- I doncs? - pregunta ella, deixant que el got faci un so sec al topar contra la taula.
- No ho sé.. que fa molt que no ens veiem, i que estem contents d'haver-nos retrobat..
- Però.. quant de temps?
- Doncs.. una setmana?
- Una setmana no és gaire.. fem un mes.
- Està bé, un mes. Qui comença?
- Jo, ja començo jo.
Ella recolza els colzes sobre la taula, i aprofita per recolzar, també, la barbeta entre les mans. Parpelleja mentre mira endormiscada a l'home que té al davant. Li somriu, delicadament, i en veu molt baixa, li diu:
- T'he trobat a faltar..
Ell, fa un petit espetec amb el cos que indica que una línia de plaer l'ha recorregut de dalt a baix. Amb el mateix somriure delicat que la dona duu clavat als llavis, la mira fixament per agafar-li una de les mans que li aguanten el rostre. Es posa la mà entre les seves, mentre ella queda recolzada per l'altra seva mà. Parpelleja una mica, i ell li respon. Ella torna a parpellejar i ell contesta, així un parell de vegades. Deixen escapar una petita rialla, divertits per aquest parlar absurd i secret. L'home s'apropa la mà de la dona als llavis, i li fa un petó. Llavors, amb la mà encara a tocar de la boca, li mira els ulls i li xiuxiueja:
- Jo també.
La dona, commoguda, enretira la mà per moure-la amb un gest que, si parlés, diria "no siguis tonto". Els dos ara tenen les mans agafades sobre la taula, i es miren amb ulls suaus. Un corrent d'aire es passeja per l'esquena de la dona, i el seu moviment es transmet al braç de l'home. Aquest, mogut per l'espasme, topa contra la tassa de te calenta, cosa que provoca que enretiri el braç immediatament.
- Què fas? - pregunta ella, que no entén el gest sobtat.
- Res, que m'he cremat amb la tassa - li contesta l'home, acariciant-se el tros de pell que agafa, mica en mica, un to vermell. - Què doncs, continuem?
- No, ara ja has trencat l'encant..
Torna el silenci. La dona fa un altre glopet del suc, i ell continua agitant la tassa. Es miren durant un instant, per girar la vista ràpidament. Al cap d'una estona, ell aixeca els ulls d'amagat, i contempla la seva cara, que s'arruga intentant crear una nova situació que els faci escapar de la rutina. Finalment, nota que la cara se li il·lumina i li clava la mirada per dir-li:
- I si fem que.. - i s'apropa l'orella de l'home als llavis, per xiuxiuejar-li la nova idea.

Comentaris

  • Excel·lent[Ofensiu]
    M.Victòria Lovaina Ruiz | 27-11-2005 | Valoració: 10

    M'encanta haver trobat amb aquest relat teu que, tot i que antic en el temps, descriu una situació que podem trobar ben present en qualsevol racó de les nostres vides, quantes coses fem per passar l'avorriment. Especialment bona la descipció inicial.

  • ja som tres...[Ofensiu]
    Equinozio | 27-11-2005

    .. que hem trobat el relat per casualitat i ens ha agradat. Jo l'he vist a l'editor destaca i he pensat que amb aquest titol només podia ser teu. I mira l'he encertat.
    No tenia pensat llegir-lo, (tot s'ha de dir) però mira un cop posats m'ha picat la curiositat per aquests dos personatges i tota la seva historia per tal de sortir de la monotonia.


    Equinozio

  • Per casualitat,[Ofensiu]
    Sibil·la de Fortià | 08-10-2005 | Valoració: 10

    com la Gemma34, he topat amb el teu relat i, també com la Gemma34, m'ha agradat molt, de debò. Està molt ben escrit i, a més, parteix d'una imatge que, per sort o per desgràcia, és més que familiar. Una parella en un bar i, entremig, el silenci, només el silenci. Molt original la idea del joc que s'inventen per superar l'avorriment. I el diàleg, (que difícil que es escriure bons diàlegs!) molt ben aconseguit!

  • molt bé[Ofensiu]
    Gemma34 | 10-09-2005 | Valoració: 10

    He topat amb el teu relat per accident. No ha sigut de forma voluntària. De cop i volta m'he l'he trobat a la pantalla. Té mirat sobtada, i en llegir el títol he pensat:
    -A veure?
    Tiamat, no t'havia llegit abans, tot i que t'he vist en el fòrum. Potser això m'ha fet decidir a llegir-te. I saps que? M'has agradat molt!!
    La teva lectura enganxa de seguida, no es enrevessada, i expliques molt detalladament una situació que de vegades sembla que no es puguis treure cap mena de suc.
    Et seguiré llegint.

    Gemma34

  • Rodó![Ofensiu]
    pivotatomic | 11-03-2005 | Valoració: 9

    Un relat magnífic! Ho dic amb tot l'entusiasme!
    Em sembla molt (recalco el molt) ben escrit, amb moments deliciosos, com quan parles de com van vestits o del pentinat d'ella, i una idea fabulosa.

    Moltes, moltes vegades, he vist parelles assegudes en un bar sense cap encant, bevent sense dir-se res, i m'he preguntat què collons feien. Segur que no jugaven al teu joc... pobres.

    Sens dubte, el millor conte que t'he llegit (el que no és dir massa, atenent a la teva producció ingent...).

  • Trencar la rutina[Ofensiu]
    Biel Martí | 02-03-2005 | Valoració: 9

    Trencar la rutina amb interpretacions de la pròpia rutina, podriem dir... N'hi ha que busquen noves experiències en el sexe, d'altres en terceres persones, ells interpreten... Llàstima que no els surt gaire bé, perquè em resultaven simpàtics tal i com els has descrit. Em sembla que és un dels relats que t'he llegit que més m'ha agradat, per com està escrit, pel que explica...

    Biel.

Valoració mitja: 9.6

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Tiamat

Tiamat

321 Relats

1512 Comentaris

642055 Lectures

Valoració de l'autor: 8.82

Biografia:
també al bloc d'europa de l'est
transiberia.blogspot.com,
a la revista
Revista Est'
i al mail
tiamat_relats@yahoo.es

Laura Bohigas, del 85. He estudiat filologia eslava i, en el meu temps lliure, viatjo als Balcans. Visc a Barcelona, però no en sóc. I més coses, però en l'essencial, poc més

Entre els 19 i els 22 anys vaig escriure 321 coses i les vaig anar penjant aquí. Ara m'he calmat i escric de tant en tant, però no ho penjo aquí. Llegeixo molt.