Cercador
Aigües manses
Un relat de: gypsy- Compartir:
Vaig tancar les portes
a tot el que em voltava
vaig construir un mur
que em mantenia
en l'obscuritat d'una
solitud esqueixada,
quan l'angoixa em
manllevà tot l'oxigen
vaig restar estupefacte
delerant un miracle,
com una figura de cera
amb un cor de pedra
que bategava abaltit
en l'abisme de l'exili;
en l'asfalt d'un carrer
deflagrà un crit eixorc
d'uns pulmons gastats
de viure a cremadent,
tan sols pidolava una mà
que em treies del pou
per no tornar a defallir,
a l'horitzó s'albiraven
vaixells que navegaven
en silenci d'aigües manses,
es confonien amb ones
d'escuma espurnejants
d'un oceà que sepultava
un doll immens d'emocions
ocultes, mai no expressades.
gypsy
Comentaris
-
que bé escrius gypsy..[Ofensiu]joandemataro | 09-06-2010
acabo de llegir el poema i em quedo bocabadat amb el llenguatge emprat, les metàfores i tot el sentit que li dónes a cada vers...
una abraçadota
joan -
les poetesses...[Ofensiu]Epicuri | 09-06-2010
La poesia ho son tot
per això és important
llegir-les, estimar-les
de tant en tant.
Tant que és sempre
com...un oceà!
...un doll immens d'emocions
ocultes, mai no expressades. -
Deflagració[Ofensiu]franz appa | 08-06-2010
Profund com aquest oceà que s'empassa aquesta eclosió d'emocions, aquest viure "a cremadent". Serè i volcànic alhora, avança el poema cap a una superfície apaivagada, per escombrar cap al nostre cor, directe, la pulsió enardida que l'ha generat.
I com el mar que constant transmet el seu moviment a la terra aparentment quieta, ens vas compel·lint a inescrutables sondrolls de l'ànima.
Una abraçada,
franz -
un plaer llegir-te[Ofensiu]panxample | 08-06-2010 | Valoració: 10
Aigües manses d'un oceà que sepulta ocultes emocions,sensacions de solitud, d'angoixa,
avant -
Un doll...[Ofensiu]rnbonet | 06-06-2010
...d'emocions i figures; un toll de vida.
Felicitats, xicona!
PS. Jo l'hagués fet prosa poètica.
l´Autor
377 Relats
2797 Comentaris
451011 Lectures
Valoració de l'autor: 9.89
Biografia:
Hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa.
Salvador Espriu