Ahir

Fa dies que només et penso, aquell dissabte... No em puc concentrar, tot es relaciona amb tu com per art de màgia. Vull parlar-te i dir-te que tinc ganes de sentir-te altre cop entre els meus braços. La vergonya em corromp.

Era una nit càlida i tranquil·la, ho recordo perquè tu ja duies màniga curta. Un hola tímid i cadascú continuà amb la seva festa particular. Durant el transcurs de la vetllada però, les nostres trobades eren cada cop més freqüents. Recordo que, fins i tot, avançada ja la nit, vàrem parlar durant una bona estona. L'ambient es convertí en quelcom còmode i distès. Ens abraçàvem i somrèiem per separar-nos de nou i continuar una xerrada plena de complicitat. Estàvem inventant un joc i ambdós i jugàvem amb destresa i delit. Era la suma de dies carregats d'emocions i sentiments recíprocs però reprimits. Ara ja no importava qui se n'adonés, volíem demostrar-los que ens estimàvem. Era massa fort per amagar-ho durant més temps. Assegut al meu costat m'inundà amb mils paraules belles. Li espurnejaven els ulls de desig. Una mirada que toca fons i els nostres llavis fosos en un bes apassionat. Un bes ple de promeses i felicitat en comú.