L'amistat

Alguna vegada algú va dir-me: escriu les coses bones de la vida a la pedra i aquelles altres q t'han fet mal, q et fan ràbia, q no haurien d'haver passat... a la sorra perquè se les emporti el vent...

Des d'aleshores ho faig. És una tonteria arrossegar més pes de l'imprescindible en aquesta vida. És important tenir present el mals moments, perquè d'aquests se n'aprèn, moltíssim. Però la felicitat de conviure amb els bons i assaborir-los cada cop que els recordem és un regal a cada instant, del moment viscut.

Si algun dia descobriu aquesta pedra, la meva pedra... Us adonareu que està plena d'infinits moments al vostre costat, d'incomptables segons en què he compartit els vostres somriures, les vostres abraçades, la complicitat d'una mà amiga...

La vida m'està ensenyant que seguir compartint amb les persones que estimes és més difícil a cada pas, és més complicat a cada any passat. Cadascú tria un camí, i en poques ocasions serà el mateix. I hem de lluitar dia a dia per no deixar enrere la felicitat d'una amistat sincera que tant bé ens ha fet sentir durant anys.

La por del demà sense vosaltres, m'assalta constantment. No vull resignar-me a perdre el què durant molt de temps ha estat la meva raó de seguir endavant, de continuar creixent espantant els fantasmes i afrontant els moments difícils amb decisió.

Gràcies per ser-hi, per continuar tenint temps pels amics malgrat el pes que suposa aquest fer-se gran. Passi el q passi, per molt lluny que aneu, recordeu que algun dia vau formar part de la meva vida i res permetrà l'oblit de les millors persones del món mundial.

Al cor per sempre més.