Gràcies...

Un relat de: nOkIa

Vers un infinit llunyà,
resplendeix en la foscor de la nit
un petit estel.

Una mirada que em comprèn,
una abraçada que em reconforta,
un petó que em fa sentir estimada.

Un somriure que m'anima,
paraules que em fan forta,
carícies que em fan viure.

Somniaré en somniar desperta,
i sabré per un instant
que us tinc al meu costat.

Comentaris

  • oomm... superosea!!![Ofensiu]
    mi_kaka_huele_mal | 23-10-2005

    el proper relat fes-lo de la clonació... tu que ho vius de tan aprop... uuuhhhh!! xDDDDDDDDDDD

l´Autor

nOkIa

5 Relats

3 Comentaris

4844 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00