El què intento demostrar-te

Aquests últims mesos, la vida m'ha demostrat que la lluita constant per aconseguir somnis i desitjos no és una pèrdua de temps, no és un esforç sense recompensa. Quan res és tant important com voler estar amb les persones que estimes...

Aquest any que acabem de deixar enrere fa tan sols un mes i escaig, ha estat un any de canvis, de noves experiències, de fer-me gran... Una nova etapa d'aquesta vida, que he afrontat amb decisió, però també amb por, de por al canvi.

La vida et dóna cops i no saps quin camí escollir per continuar endavant. Aleshores és quan t'adones de la importància d'una mà amiga, d'un somriure sincer, d'una abraçada ben càlida... Però escollir el camí correcte, el camí que tu havies volgut seguir no és senzill. El sol ja no brilla com ho feia i els núvols han avançat terreny amb passes de gegant.

Però algun dia la sort decidí creuar el meu camí amb d'altres. D'altres que res tenen a envejar a aquells més nets, misteriosos i segurs. I junts dibuixar un demà on no faltin els somriures, les abraçades ni petons. Vèncer les pors.

Aquest cop la sort estava de la nostra part. Va decidir que continuéssim junts malgrat la distància que sorgí d'aquest fer-nos grans. A més, també decidí que aquell seria el primer dia dels molts altres que vindrien. L'amistat en amor...

Vaig tornar a creure en un futur millor que el passat, de nou es despertà la il·lusió. Ara si que tinc ganes de continuar endavant. Amb vosaltres. També amb tu.

Persones admirables i valentes que afronten el dia a dia malgrat els moments baixos, perquè saben el què volen, què esperen... Sense vosaltres no hi ha camí, no existeix drecera ni demà.

Infinits moments, experiències viscudes, secrets compartits, mirades còmplices, silencis que ho diuen tot...