Ahir vaig somiar amb tu

Quin relat més sincer dani!
Està molt ben expressat i transmets tota la força del teu sentiment.

Hi ha gent, que no té la capacitat d'amor que tu demostres, només per aixó, ja paga la pena.

Felicitats i una forta abraçada!

helena

He vingut a la teva plana després de llegir la crítica a un relat de l'Afrika. M'agrada com comentes, amb sinceritat, i això s'agraeix, tot i que reconec, que de vegades, quan comento em poden els sentiments i és un error que estic corretgint.
El teu relat em sembla carregat d'això, de sentiment, amb un llenguatge planer i senzill(potser falten matisos) però té aquell to i aquell ritme necessaris per posar-te a la pell del personatge, la qual cosa m'agradar fer al llegir.
On diu "no hi erets", hauria de dir "no hi eres i sobre el "tan", penso que ja t'ho han dit...
Crec que mirat des de fora, t'hagués sortit més bon relat però això ens passa a tots quan escrivim sensacions per desfogar-nos. T'encoratjo a continuar escrivint i et felicito per haver dibuixat a la meva ment imatges que, potser per a tu, estan amagades :

"Em rento les dents i no hi ets."
He imaginat al protagonista davant el mirall, amb el raspall a la mà, la tovallola lligada a la cintura i cercant la imatge d'ella al darrera somrient trapella i llençant-li un petó...

Això és del tipus de matisos que t'aconsellava, jugar amb els flaixos que ens regala la ment...

Després del rotllo, un consell, els títols en els relats curts han de ser impactants, o enganyosos, per sorprendre, metafòrics, en una paraula, màgics. El teu títol és massa obvi, i fa perdre una mica d'interés al lector.

No valoro mai, però aquest com és el primer teu que llegeixo té nota.

fins aviat,

angie

Hola de nou! Quina rapidesa... jeje
Ufff... he llegit el teu missatge i m'he enrecordat d'un professor que tenia a 'plàstica' i dibuix a la ESO. Quan va arribar nou, el primer dia ens va explicar que ell era generós en les notes perquè no suspenia mai a qui feia tots els treballs i s'esforcés minimament, encara que el resultat no fos l'esperat. En canvi, era gairebé impossible que posés un 10 perquè un 10 voliadir que estava perfecte i la perfecció és gairebé impossible d'assolir. Però que no patissim, que per ell un 9 o un 9'5 era una boníssima nota i, evidentment, seguia sent un excel·lent. A mi em va semblar molt bé, no creguis... tot i que era d'aquelles que sovint treia deus i vaig pensar que ja no els trauria. La sorpresa, per mi i per ell, va venir quan, algun cop, vaig aconseguir treure un deu com una catedral. Llavors em sentia molt més contenta i molt més il·lusionada per la següent feina a fer, i pensava: "Caram, ho he aconseguit! Això vol dir que és perfecte?" Ni tan sols jo m'ho creia. No estic acostumada a que ningú em digui que he fet una cosa perfecte; ma mare sempre ha estat molt perfeccionista i, fins i tot, m'ha decepcionat molts cops. Era curiós quan, després de treure un deu, tothom em felicitava i em diea "què bé ho has fet!!" i, en canvi, quan li ensenyava a ma mare em deia "Ah! Està molt bé però... si en comptes de fer això haguéssis fet allò altra, estaria millor. I si en comptes de posar això haguéssis posat allò altra, estaria molt millor. I si haguéssis explicat millor això d'aquí..." Això, moltes vegades, em feia mal però, de fet, m'ha ajudat a ser com sóc i a intentar superar-me sempre. Com veus, sempre he tingut una bona crítica al costat... encara que durant molt de temps vaig odiar les crítiques, ara n'estic agraïda...
En fi, potser no t'hauria d'haver explicat això però m'ha sortit de l'ànima. Espero que ho entenguis jeje. Pel que fa al meu relat de la Cala Boadella, la veritat és que no sé trobar la falta... jojo!! Hi ha una frase que, quan el vaig penjar, vaig creure que estava malament però no sé si dius això. Crec que on diu "i n'hagués fet d'ella una sirena" hauria de dir "i hagués fet d'ella una sirena". Si no, t'agrairia que m'ho diguéssis! Ja veuràs que de tant en tant faig alguna falta o barbarisme... sempre intento posar-hi atenció però de vegades la cago una mica ;) Suposo que és perquè a casa es parla castellà, la meva família parla castellà i fins fa poc el castellà era la meva llengua habitual...

Per cert, m'ha cridat molt la atenció això: "Com t'he dit em sembla un bon poema, i per això t'he escrit. Bé... A més, també perquè ets molt guapa (és broma, bé, no és broma que siguis molt guapa)" Bé, tranquil que em prenc bé la teva broma però crec que has patinat una mica... no sé si hi ha un rerefons diguem 'burlesc' o 'crític' o 'amb doble sentit' en les teves paraules o no (jo crec que no) però t'agradarà saber que fa uns dies que tinc una idea al cap i voldria escriure un relat sobre això. No vull donar més pistes... jeje Ja ho veureu ;)

En fi, un altre petó.

Primer de tot, benvingut a RC i moltes gràcies pel teu comentari! He llegit el teu relat (aprofitant que era força curtet) i t'he de dir que m'ha agradat bastant. Només un petit error: a la frase "oblidar aquest passat mort que tan enyoro" hauria de ser "tant" ;)
D'altra banda, estic molt agraïda de que em facis aquest extens comentari perquè estic molt d'acord amb tu en que també em fan falta crítiques. I et diré una cosa: si aquest comentari que m'has fet és una crítica, llavors n'estic orgullosa perquè crec que me n'he sortit prou bé i m'afalaga que em diguis que escric molt bé. Em dol una mica que diguis "però també crec que les notes aquí tendeixen totes a ser molt altes. Això no és pas dolent, però potser priva a la crítica de fer el seu sempre necessari treball" perquè crec que no és del tot cert. Són totalment compatibles comentaris 'aduladors' amb una bona nota i crítiques constructives que, a més, poden dur la nota que considerin justa. Amb això vull dir que no m'ofendria si em fas comentaris crítics i em poses la nota que creguis que mereixo, si creus que la nota és massa alta és la teva opinió i, en aquest web, s'han de respectar i admetre totes les opinions. Si no, no penjaria els meus relats perquè els llegissin i valoressin!
No vull fer-me la simpàtica ni res per l'estil, simplement et volia dir que ets totalment lliure de comentar i valorar els meus relats i que, a més, (veient els comentaris que fas) t'estaré agraïda.
Per acabar, et diré que no estic especialment orgullosa d'aquest poema que vaig escriure i que, en moltes coses de les que dius, estic d'acord. No és el meu millor poema però el vaig fer amb il·lusió (i amb molt poc temps, a corre cuita) i li vaig agafar 'carinyu' jejjee!

En fi, sento la parrafada! T'hauria deixat el missatge al fòrum però no sabia si el llegiries... jo sí que estic al fòrum sovint ;)

Petonsss!!